OPINIÓ

Compr-omís(sió)

Un mercat amplíssim i en teoria ple de varietat. D'aquella que acaba essent uniforme i gairebé homogènia. I anam triant en funció d'allò que hem après i d'allò que hem construït –i desconstruït– amb més o manco consciència durant el trajecte. Les modes, els judicis i els sistemes omnipotents i omnipresents de-la-maneta-amics-de-tota-la-vida que travessen les nostres compres, apostes, consums. D'avui triar-ne aquest i demà aquell d'allà deçà, perquè el que importa no és el perquè i les implicacions de la tria, sinó fer i, sobretot, acumular la tria.

Ens movem pel mercat i travessam passadissos amb carros plens d'acumulacions. Les anam introduint una a una, per una raó o per l'altra, per aquell interès o per aquell altre. Som dins el mercat i ens queixam i ens cagam i maleïm el mercat però amb els fulls de reclamació, el paper de vàter i el sistema de megafonia del mateix mercat. Un mercat amb una il·luminació insuficient i on, en els clarobscurs que s'hi creen, acabam considerant víctimes els botxins: els dos sistemes de-la-maneta-amics-de-tota-la-vida tornen a guanyar i ens fan creure que malmenen per igual les vides de les dues concepcions distintives –o dieu-li gènere, si voleu– que tenim... Però no.

I la incomoditat: que la veim, la notam i patim com si ens perseguís en Banya Verda i tots els dimonis de Mallorca en processó ferotge. La desresponsabilització de la nostra compra. “Compr omissió de responsabilitats”, cartell d'advertència que potser ens hauríem de penjar en certes ocasions. Com a mode d'avís, com el defugir de, l’ara sí, compromís amb la nostra compra. Que quan la veim li feim una festassa perquè no la trobàvem a cap altre passadís, i allà està tota xalesta, perquè li hem muntat un festival en veure-la que ha quedat absorta. Perquè, a vegades, muntam festivals, festasses i grans esdeveniments que després no ens plantejam fer net ni, molt manco, millorar respecte a com ho havíem trobat. I perquè ara tot ho compram, ho consumim i ho ficam dins un fems sense cap tipus d’estructura i ens pensam que qualcú, en el nostre lloc, passarà a recollir de tant en tant. Però tampoc. I la nostra compra no queda absorta, queda suspesa en un terreny desconegut i rotundament trist, perquè la llançam dins un fems d'on no la recollirem, però l’hem comprada a un mercat on tothom ens ha vist.

És així com a vegades not com ens fonem, com descomponem allò que avui entenem, també, com a compres: les amistats, les parelles, la família, les persones que formen part de la nostra quotidianitat i les que no, els carrers, les ciutats, els pobles. De com, en certes ocasions, ens hem cregut que no som dependents i no necessitam (ni ens necessita) ningú i, per això, podem entrar i sortir de la vida de tothom com si fóssim dins un mercat. De com s'ha generalitzat el que les dones fa segles que patim: la mercantilització dels nostres cossos, relacions i afectes (sempre supeditats a la lògica androcèntrica i extractiva). I, com a colofó, de com disfressam aquestes compres sota conceptes com la llibertat mentre anam construint les nostres presons particulars amb murs que ens aïllen i desolen.

Per ventura hauríem de canviar la pràctica de la pesca recreativa que torna els peixos ferits a la mar i pensar més a practicar, no ho sé, el piragüisme o la navegació. I remar totes juntes dins moltes embarcacions que facin entrar en col·lapse als respectius ports dels sistemes de-la-maneta-amics-de-tota-la-vida. Perquè, qui sap, potser aquell dia sí que haurem après a estimar-nos i tenir-nos en compte més enllà de les paraules.

Etiquetes