Condicions per a la participació

Caldrà repensar les estratègies comunicatives i facilitar l’accés a la informació

Alerta amb la participació com a moda políticament correcta. Aquest és un dels advertiments que feia el públic la setmana passada en el marc de la 2a Jornada Martí Salvans, dedicada precisament a la participació ciutadana, i la resposta no ha trigat a arribar, ja que des de dimecres tenim una nova secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana que, com a mínim, evidencia que hi ha una voluntat política en aquest àmbit. Les conclusions de les diferents taules de reflexió d’aquella jornada van ser diverses, però apuntaven sobretot la necessitat de crear les condicions que possibilitin una participació efectiva del conjunt de la ciutadania, si és que veritablement es vol promoure la participació des de les institucions públiques.

Una primera condició, i molt evident, és la informació, completa i veraç. Això implica repensar les velles estratègies comunicatives, associades sovint a la propaganda, i fer una aposta decidida i valenta per facilitar l’accés a aquesta informació, a les fonts primàries, a les dades.  Parlar de participació és, per tant, parlar també de transparència i de traçabilitat.

Al costat de la informació, apareixien com a condicions indispensables la formació, des de l’escola, la conciliació i l’establiment d’uns mecanismes que permetin dur a terme processos participatius que siguin satisfactoris per a les diferents parts implicades. En aquest sentit, persones amb experiència en aquest tipus de processos com la Montserrat Martell o la Carmen González van assenyalar la importància de la fase prèvia de disseny, ja que de l’encert d’aquest disseny en dependrà el resultat final. Vaja, que no hi ha res pitjor, i més contraproduent, que frustrar expectatives.

Finalment, ressortia la idea que la participació és un exercici de coresponsabilitat, malgrat que no pot ser l’excusa perquè els representants polítics defugin les responsabilitats per a les quals han estat escollits. I tot això, és clar, en benefici de l’interès general, que no s’hauria de confondre amb la suma dels interessos individuals. En definitiva, un repte que de ben segur transcendirà els quatre anys de legislatura.