Confiança

Queden polítics a casa i als països veïns que porten l'ètica interioritzada, que saben que la vocació professional i pública poden anar lligades

La política, al meu entendre, no és tan sols comunicació i gestió. És projecció al futur, pensar amb el que vindrà, és consens i treball comú, és participació i implicació, és passió per alguns i determinació per altres.

Conec una persona, la quina no desvetllaré, però que està sent un referent per a mi de bona política. És algú que no creu en les xarxes socials, ni les té, però en canvi entén que la comunicació i la transparència és important. En aquest sentit, li diria que pot millorar sobretot des de la posició que ocupa, però crec que és fidel a com és ella. A banda d'aquest simple detall, puc dir que és de les poques persones que no està en política perquè hi vulgui estar. Podria afirmar que el que la motiva a estar on està és la voluntat de fer les coses com Déu mana. No és populista i fins i tot diria que amb la distància, pot semblar freda i en la proximitat diguem que a vegades també costa saber quina complicitat tens amb ella. Tanmateix, per persones com jo, aquest és un dels punts més interessants, ja que em genera més confiança qui em diu les coses clares i parla poc, que qui et fa una rialla i parla massa.

No soc home de moltes paraules, com a mínim parlades, atès que amb els articles m'esplaio més, però si avui descric aquesta persona és per dir que encara queda espai per confiar en els polítics.

La incredulitat davant de les paraules dels representants públics en la major part dels països mediterranis, i m'atreviria a dir de més enllà, es fa palesa amb l'expressió cada cop més present com és l'abstenció.

La pèrdua de confiança amb els nostres representants és legítima i fomentada, però també hem de procurar allunyar-nos dels comportaments infantils i intentar entendre i analitzar millor la política i la gestió pública.

Queden polítics a casa i als països veïns que porten l'ètica interioritzada, que saben que la vocació professional i pública poden anar lligades, que faran el que tinguin a les mans per poder portar a terme els projectes amb els quals creuen i deixaran un camí ben llaurat perquè els que vinguin després ho tinguin més fàcil.

Sé que avui aquest article, potser no aporta gaire, però em prenc la llibertat per trencar una llança a favor dels polítics que no són tan polítics i es mantenen ferms a les seves conviccions. Són un referent per a mi, i tot i no ser tan visibles com d'altres, no els tremola la mà ni la llengua per dir les coses clares.