Set punts de diferència sobre el segon classificat haurien de servir, com a mínim, per tenir confiança i transmetre'n, ajudar a creure que tot acabarà bé i que el Mallorca serà campió del seu grup de Segona B. El problema, però, és que la realitat i el joc que desplega no ens fan pensar que anirà així. L'entrenador Vicente Moreno ja no sap de quina manera pot justificar el mal paper que fan els seus jugadors fa més d'un mes. Des del partit i derrota per 3 a 1 a Cornellà, l'equip continua de sotrac en sotrac i és evident que no sap fer el camí més llis. Ahir, a Alacant, davant l'Hèrcules –un altre exprimera–, en un camp gran i de gespa natural, el Mallorca tornà a fer un trist paper. Més o menys com el que hem vist les dues darreres jornades, en què, sense que ho hagi merescut, ha aconseguit no acabar derrotat i en unes circumstàncies poc clares, com el gol anul·lat a la Penya Esportiva fa una setmana i el dubtós penal assenyalat a favor al darrer minut d'ahir i que Lago Júnior va transformar. Un altre trist empat a 1 que manté les coses semblants a com estaven fa set dies i que no trastoquen gaire la classificació. Ni la reaparició de Raillo ni els canvis a l'onze inicial proposats pel tècnic valencià han alterat la fesomia d'un equip que sembla que estigui instal·lat en la comoditat i aferrat als punts que encara li donen un clar avantatge. La poca intensitat i la nul·la capacitat ofensiva no són bones companyies per afrontar les eliminatòries o l'eliminatòria per pujar a Segona A. L'aficionat es ratifica en els comentaris de la setmana passada a la sortida de Son Moix: "Jugant així, no pujarem".
Empats que no serveixen per a res
Pel que fa a la resta d'equips illencs, la jornada no ha estat més positiva. Tots han empatat. Ara bé, n'hi ha que donen per bo just un punt. És el cas de l'empat del Formentera davant el València B, que l'allibera del descens directe, i el de la Penya Esportiva davant l'Atlètic Balears. El punt de Son Malferit és millor per als eivissencs que per als mallorquins, que són els segons dels darrers i que de cada vegada s'acosten més al pou, sense fons, de la Tercera Divisió. Tot plegat, també, molt penós.
