Convèncer els convençuts

Això ha estat la campanya política des del punt de vista estratègic: convèncer els convençuts, els que ja han pres una decisió (o sigui els familiars, amics i coneguts), i deixar de banda el percentatge d’electors indecisos (40%).

Totes les accions tradicionals de campanya i els seus resultats es poden aplicar al món digital. Als mítings no hi va gent, però és que a les xarxes socials els nivells d’interacció són molt baixos. O bé, puntualitzo: les mateixes persones que acompanyen els candidats als mítings són les mateixes que fan retuits, compartits, m’agrada i favorits. A més, fer campanya no és reproduir missatges que difonen els mitjans de comunicació, i els usuaris de les xarxes socials ho saben.

I és que l’estratègia de campanya on-line ha estat inexistent, no ens enganyem: en alguns casos s’ha fet un ús oportunista i instrumental de les xarxes socials per part de candidats. Sembla que no es vulgui entendre que el funcionament no és jeràrquic, que l’objectiu és tenir un 'feedback', i que els mitjans digitals són un canal de diàleg i conversació, amb la qual cosa no ens hem de limitar només a difondre sense cap objectiu en concret. Al final es converteix en un canal unidireccional, on es llancen missatges sense sentit, i que queda reduït a un cercle molt tancat de familiars i amics.

Avui dia són infinites les oportunitats que dóna el món digital. Des de plataformes per emetre actes en 'streaming' (en directe) ja que els mítings, accepteu-m’ho, són un fracàs; fins a la possibilitat de fer un porta a porta digital (amb eines com l’Skype), per citar-ne només un parell de molt conegudes. He trobat a faltar iniciatives, originalitat, frescor, propostes que enamorin, que arribin al ciutadà, de les quals se’n senti a parlar al carrer.

Pactes el dia abans de la presentació de les candidatures, polítics sotmesos al partit i missatges clarament amb intencions propagandístiques només poden portar a una cosa: a la pèrdua de la naturalitat, a tenir perfils sense ànima. Resulta obvi que encara queda molt per aconseguir una política 2.0 i evitar el distanciament, també digital, entre l’actual classe política i la ciutadania.

Així, davant la creixent desconfiança dels ciutadans vers la política, caldrà que els partits utilitzin eines que aportin transparència i proximitat amb els electors per ajudar a revertir la situació. El desenvolupament de campanyes més pròximes a les demandes reals dels ciutadans i amb propostes més ajustades als problemes quotidians serà un objectiu que caldrà treballar durant quatre anys, i no només amb missatges buits i consignes electorals. No oblidem que els ciutadans podem controlar la feina dels polítics d’una manera fins ara impensable.