Copa del Món de Canoa Eslàlom 2016

En el futur, aniria bé ampliar l’àmbit d’influència directa, fins abastar l’espai natural de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra. Hi ha marge per poder millorar. Sobretot, per als optimistes

El Parc Olímpic del Segre, sota l’estendard de la Real Federación Española de Piragüismo, ha obtingut la confiança de la Federació Internacional de Canoa per organitzar competicions internacionals de primer nivell del calendari oficial. El proper mes de juny hi haurà una prova de la Copa del Món, així com els dos propers anys 2017 i 2018, la primera setmana de setembre. I, també, el setembre de 2019, dos Campionats Mundials simultanis, un en eslàlom i un altre en descens esprint.

Les petjades olímpiques de Barcelona 1992, que l’any vinent compliran vint-i-cinc anys, han consolidat la Seu d’Urgell com una marca de compromís i confiança en la disciplina olímpica d’eslàlom. L’any 2019, el preolímpic selectiu dels Jocs Olímpics de Tokio 2020 serà el tercer Campionat Mundial Sènior fet a la Seu, i esperem haver-hi organitzat 18 copes del Món. La Seu i la ciutat alemanya d’Augsburg -els respectius clubs de les quals estan agermanats- són les primeres destinacions de les competicions mundials de canoa-eslàlom en aigües braves. La canoa femenina –competida deu anys des del Campionat Mundial de la Seu el 2009- esdevindrà, amb tot el mereixement, disciplina olímpica, per equilibrar millor els participants masculins i femenins als equips dels Comitès Olímpics Nacionals de 2020. La nostra medallista Núria Vilarrubla tindrà la seva esperada oportunitat.

La presència de la nostra ciutat en aquests calendaris de proves, disputats en poblacions europees més grans i de gran prestigi, és una singularitat per a una comarca limitada en recursos econòmics i escassa en habitants, que resideixen en pobles dispersos. La perseverança i la dedicació d’un equip voluntari de l’organització i el patrocini de la Cooperativa CADÍ són les claus que ho poden explicar.

L’esport del piragüisme en aigües braves també està en contínua adaptació i evolució. Aquest any 2016 es provarà la disciplina d’eslàlom cros, amb eliminatòries explosives -45 segons- de quatre caiaquistes a la recerca de qui arriba primer. La nova disciplina promoguda per la FIC es farà oficial als Campionats Mundials de Pau de 2017. Igualment, s’ha introduït la disciplina de descens esprint -60 segons- amb canoes i caiacs de velocitat. Ho podrem veure aviat als canals olímpics del Parc del Segre.

Les competicions oficials porten associades estades d’entrenament d’alguns dels equips federats, amb la corresponent demanda a l’hoteleria i als comerços. La participació proactiva del sector turístic, amb l’Ajuntament al capdavant, té una oportunitat de crear una marca específica, un potencial de captació de visitants com a espectadors i clients, i una possibilitat d’augmentar la demanda de serveis. La qualitat dels productes oferts -i l’encert de comercialització- correspon a les persones interessades del sector. A elles concerneix més que a ningú d’aprofitar l’avinentesa. Turisme Seu i l’Ajuntament podrien acompanyar aquesta oportunitat amb uns programes culturals adequats als programes esportius.

L’organització de les competicions -malgrat les dificultats de crisi econòmica i de treball iniciades el 2009, i incertament continuada- sobreviu amb uns pressupostos de molta austeritat i amb un esquema financer repartit aproximadament en terceres parts: un terç el paguen els esportistes, un terç ve de cinc patrocinadors institucionals -cada vegada més retalladors- i un terç són recursos de patrocinadors comercials. La precarietat pressupostària limita la difusió i la globalitat de les proves de competició, en un difícil equilibri de desinversió a la baixa. Però, fins ara, s’han equilibrat els comptes d’ingressos i despeses.
Els rèdits a curt termini retornaran als que treballin al voltant de les competicions i, en part, contribuiran a la consolidació d’una imatge positiva de la TV, que associa el nom de la Seu d’Urgell a ciutat d’esport i natura. Si la difusió es canalitza bé a TV3 i a Teledeporte de TVE, ja és un bon actiu de futur.

A més llarg termini, si les condicions de planificació i inversió fossin favorables, es podria aspirar a fonamentar el clúster internacional de canoa al Pirineu, amb Pau com a principal referent a la cara nord del massís. Si es pogués incidir en la identificació i la posada en marxa d’una vessant educativa associada als esports de natura, els projectes formatius es podrien consolidar en el futur. Per això, caldria comptar amb el suport de les universitats catalanes i, si fos possible, també de la d’Andorra. Joves d’arreu dels països emergents podrien aprendre a ser àrbitres, entrenadors i/o organitzadors.

En el futur, aniria bé ampliar l’àmbit d’influència directa, fins abastar l’espai natural de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra. Hi ha marge per poder millorar. Sobretot, per als optimistes.