Jo em quedo a casa: la responsabilitat dels ciutadans

La lluita contra el Covid-19 està en mans dels ciutadans i haurem de canviar el ritme 

La crisi provocada pel SARS-CoV-2, el nou coronavirus que provoca la malaltia Covid-19, està posant a prova el món, i no només els estats sinó també els seus ciutadans arreu on s'ha estès la pandèmia, que ja circula per 123 països. És un tipus de virus desconegut que encara s'està investigant i per al qual encara no hi ha vacuna ni una cura clara, i per això és normal que provoqui temor a la població. Fins a cert punt és una por sana i necessària, que serveix per forçar que es prenguin totes les mesures de prevenció que es tenen a l'abast. Si a l'inici es va voler rebaixar l'alarma comparant la malaltia amb una grip normal, l'experiència a Itàlia ha demostrat que no es pot abaixar la guàrdia, ja que la letalitat és molt més gran i a més de ser molt infecciosa també provoca afeccions greus que precisen llarga hospitalització i tenen la capacitat de col·lapsar el sistema sanitari. No és exagerat. I qui pensi que perquè és jove i està sa no s'ha de preocupar si es contagia, que es tregui la idea del cap. No només perquè qualsevol persona amb un mínim d'empatia i solidaritat amb la gent més vulnerable hauria de fer el possible per cuidar-los i ajudar a prevenir el contagi, sinó perquè fins i tot si pensa egoistament hauria de tenir en compte que podria ser que quan necessiti ajuda sanitària per una altra patologia o per un accident potser no la trobarà o trigarà més perquè estarà tot col·lapsat.

De moment sabem que la principal manera que tenim per combatre el nou virus és la higiene i el distanciament social. Això vol dir reduir al mínim la interacció amb altres persones, passar tot el temps que es pugui a casa i evitar tant les aglomeracions com les reunions amb nombroses persones. És per això que cal ser responsables i col·laborar amb les mesures de confinament que estan implantant les autoritats sanitàries i polítiques. És veritat que al principi hi va haver missatges contradictoris i que potser s'ha trigat a prendre decisions dràstiques, com reclamava l'OMS. I no ajuda gaire la descoordinació a nivell europeu i les mesures divergents que estan prenent molts països. El govern espanyol està prenent mesures dràstiques per contenir l'epidèmia, que aquest dissabte coneixerem en detall, després que el president de la Generalitat demanés el confinament a tot Catalunya. 

Sí, ara és el moment de la responsabilitat personal i col·lectiva dels ciutadans més enllà dels governs. Cal restringir les reunions, les sortides a altres poblacions –també dins de Catalunya– on puguem ser nosaltres el focus d'infecció, i la deixadesa en les normes d'higiene. Ja han sortit moltes iniciatives solidàries de veïns joves que s'ofereixen per tenir cura dels més vulnerables. Demostra el compromís de la societat, però cal ser molt cauts, mantenir les distàncies i tenir clar que aquests dies el millor que podem fer és deixar treballar els servidors públics, des dels sanitaris, que estan a primera línia i pateixen les conseqüències més que ningú, fins als treballadors de neteja, de l'alimentació, la distribució, la farmàcia, la policia o qualsevol altre servei bàsic, entre els quals hi ha la informació. El nostre lema col·lectiu és i ha de ser: jo em quedo a casa.