Crec que m'ha vibrat el mòbil

Estem en un estat permanent de vigilància i aquest desgast emocional, per força ens ha de passar factura i, evidentment, en patim les conseqüències

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

Les xifres són alarmants. Segons un estudi elaborat per la Universitat Complutense de Madrid, el 5,1% de la població espanyola és addicta al telèfon mòbil amb diagnòstic oficial, però el 15,4% en fa un ús molt elevat. A més, l'estudi conclou que l'ansietat, la impulsivitat i la depressió es relacionen amb un ús abusiu dels dispositius electrònics. La causa d'aquests trastorns són les 'neoaddiccions': l'impuls continuat de mirar el mòbil o la tauleta, així com la necessitat constant de revisar les xarxes socials.

Davant de cada patologia s'encunya un nou terme i per això actualment podem parlar del trastorn de la 'trucada fantasma', de 'nomofòbia' o de 'FoMO', que són algunes de les 'psicopaTIClogies' que Manuel Armayones descriu i analitza a 'El efecto smartphone. Conectarse con sentido'.

Cada dia, consultem el mòbil unes 150 vegades de mitjana, per tant, no és estrany patir el trastorn de la 'vibració o trucada fantasma', és a dir, tenir aquella sensació que el mòbil vibra o sona fins i tot quan no ho fa. Per altra banda, la 'nomofòbia' es manifesta quan tenim por de no tenir el mòbil a l'abast en tot moment. Finalment, el 'FoMO', que prové de l'anglès 'fear of missing out', és la fòbia de perdre's qualsevol novetat que s'hagi penjat a les xarxes.

Estem en un estat permanent de vigilància i aquest desgast emocional, per força ens ha de passar factura. I evidentment que en patim les conseqüències. Avui, un 98% dels accidents provocats per un vianant al carrer es relacionen amb l'ús del mòbil. L'exèrcit d'errants enganxats a la pantalla creix cada vegada més, potser per això després de les obres de remodelació de l'avinguda Meritxell podem veure semàfors a terra. No és el primer país que opta per aquests senyals lluminosos a les zones de més afluència. I és que els anomenats 'dumbwalking' o 'zombiewalking', altrament dit 'caminant zombie' o 'errant amb mòbil' circulen fent marrades. No t'enfadis si no et saluden, només estan atents a la pantalla; no t'estranyis si ensopeguen o topen amb un fanal, no tenen en compte el mobiliari urbà. 

Ara bé, malgrat que caminar amb el mòbil faci que reduïm la velocitat i que canviem la nostra postura corporal a l'hora de passejar, hi ha qui ho veu com un avantatge evolutiu. Sempre tenim defensors i detractors i en aquest cas hi ha qui afirma que estem desenvolupant una capacitat de visió lateral i frontal més enllà del mòbil. Sembla que ara tenim una mena de radar amb visió perifèrica. No voldria contradir el senyor Mauro Fuentes (un dels gurús de la comunicació a les xarxes), però és que segons un estudi de Pew Research el 53% dels usuaris de mòbil xoquen o s'entrebanquen pel carrer. I jo dono fe que sóc d'aquesta meitat.