Creure-s'ho
Cal apreciar el que tenim i posar en valor la feina dels nostres historiadors i arqueòlegs. Per assolir l'objectiu és més que evident que les institucions i el món acadèmic han d'anar de la mà
L'article d'opinió d'aquest dilluns de la Roser Porta -sí, una altra vegada, ho sento, sóc un habitual a la seva lectura- ens deia que perquè hi hagi un canvi de mentalitat ha d'haver-hi la voluntat de la gent de creure en un, diguem-li, projecte o objectiu determinat. Ho expresso així, d'una forma curta i directa, però segur que hi ha matisos que vosaltres mateixos podeu descobrir si encara no heu llegit la columna. Ella exemplifica la necessitat d'aquesta actitud en el patrimoni medieval de la Seu d'Urgell que darrerament s'està posant en valor amb l'objectiu, també, de reivindicar-lo i convertir-lo en un atractiu turístic.
Quan acabo de llegir me n'adono que totes i cadascuna de les expressions que ha fet servir la Roser per escriure la seva columna quinzenal es poden traslladar a la perfecció a les polítiques que es fan a Andorra en relació a la dinamització i potenciació del turisme cultural, que al cap i a la fi és el que promou la Seu medieval. És a dir, que cal apreciar el que tenim i posar en valor la feina dels nostres historiadors i arqueòlegs.
Per assolir l'objectiu és més que evident que les institucions i el món acadèmic han d'anar de la mà. Però perquè això sigui possible hi ha un pas previ, que segurament és el que ens falta aquí comparant-nos amb la Seu, i és que primer de tot, o en el moment que toqui, ha d'haver-hi la voluntat política de donar suport o d'engegar projectes que convidin els propis habitants a despertar la curiositat per saber què tenen al costat de casa -que és molt- i perquè ho integrin en el seu imaginari i en gaudeixin, fent-ne partícips així als turistes quan vinguin. És a dir, creure-s'ho.
