Opinió 01/07/2015

Crim i càsting

He recordat aquesta llunyana proesa amb motiu del càsting que es fa a la immortal Girona per trobar gent que faci 'bulto' als episodis de la sisena temporada de 'Joc de Trons'. M'ha agafat una lleu picoreta. Hauria estat bé de participar-hi

i
Albert Villaró
1 min

Una vegada, fa molts i molts anys, vaig participar en un càsting. El director de cinema Joan Guardiet estava preparant una versió de la novel·la 'Solitud', de Víctor Català, ambientada al Boscalt, al peu del Cadí. Em van xollar de franc, em van vestir de pagès irlandès i allà se'm veu, d'esquenes, en una escena de transició rodada als carrers d'Ansovell. He recordat aquesta llunyana proesa amb motiu del càsting que es fa a la immortal Girona per trobar gent que faci 'bulto' als episodis de la sisena temporada de 'Joc de Trons'. M'ha agafat una lleu picoreta. Hauria estat bé de participar-hi. A més, llevat de la condició de gironí, acomplia més o menys totes les condicions que s'exigien: cos proporcionat (ehem), predisposició a deixar-me créixer o tallar els cabells i, sobretot, no tenir tatuatges. En un món que sembla un mostrari de motius tribals, amores-de-madre, misteris japonesos i etcètera, encara hauria tingut alguna possibilitat. Una altra vegada serà. Mentrestant, he fantasiejat sobre quina mena de figurant hauria pogut fer. M'hauria agradat ser un espadatxí 'braavosi'. O un estoic membre de 'The Night's Watch'. O, encara millor, un ferotge genet 'dothraki'. Però, com que sóc realista, penso que amb més seguretat m'haurien donat un paperet d'esclau a 'Qarth'. O, anant malament, m'haurien col·locat de fanàtic religiós (un 'sparrow') pels carrers de 'King's Landing'. I encara pitjor: un paperet d'eunuc, com Varys àlies l'Aranya: no sé per què (i això algú ens ho hauria de justificar) sempre ens els representen pelats com closca d'ou. I això, amics i amigues, de cap manera.

stats