Maria Salom digué que "en temes de terrorisme no hi valen mitges tintes, que s'han de banyar". Ho diu una representant d'un partit, el PP, que s'ha xopat en el tema, fent-ne un recurs electoral. No cal recordar com l'actual president interí del Govern, des del cadafal del Congrés, no dubtà d'acusar Zapatero per erosionar-lo electoralment de "trair els morts"; no cal. Com tampoc no hauria de ser necessari refrescar la memòria amb totes les acusacions que el PP ha fet a qui ha cercat el final pactat d'ETA, des d'Espanya o des de l'estranger. Reconeguts mediadors internacionals, afalagats arreu del món per la bona feina en mediació de conflictes armats, han estat rebuts com a còmplices dels terroristes. Més o menys els mateixos qualificatius que mereixen els periodistes quan cerquen donar veu a totes les parts d'aquest conflicte per tal que la ciutadania elabori el seu propi criteri. En el tema etarra, només hi ha una veritat, i és la del PP. Qualsevol altra, que introdueixi matisos o simples comparacions històriques, condemna el seu autor a passejar amb la caperutxa d'heretge que repartia la Santa Inquisició.
Tant MÉS com Podem, aquí, a les Balears, com també d'altres organitzacions arreu de l'Estat, són culpabiltzades pel PP i similars per haver-se cregut que, en democràcia, totes les idees es poden defensar des de la contesa estrictament política. Aquest mantra, repetit fins afartar mentre existí la il·lògica del terror etarra, caducà el mateix dia que l'organització terrorista declarà l'alto el foc permanent i indefinit. Es demostrà que només era un argument de conveniència. Otegi promou aconseguir uns objectius des de la política. És lícit no compartir-los. Es pot criticar, amb arguments o sense, el que diu, però mai no s'hauria de criminalitzar els que defensen que té dret a dir-ho. Res més ni res menys.
