Cui bono?
Quin interès poden tenir tots aquests mitjans espanyols a desgastar, desprestigiar i intentar fer trontollar el Govern i de retruc el nostre país?
En les últimes setmanes diversos mitjans espanyols (generalment mitjans digitals que destaquen més pel seu sensacionalisme que pel seu rigor periodístic) han publicat informacions on hi ha una clara voluntat de desgastar i estendre sospites entre diversos membres del Govern i persones relacionades amb ells. El seu modus operandi és senzill presenten fets perfectament legals i lícits com si fossin immorals o sospitosos, i per amanir-ho tot una mica més, hi afegeixen històries paral·leles com si tinguessin algun tipus de relació que, de fet, no tenen.
No entraré a desgranar, analitzar i desmentir tot el que s’ha dit, perquè és el que els autors d’aquesta campanya voldrien i els estaria fent el joc. El que sí que vull posar sobre la taula és la reflexió següent: Quin interès poden tenir tots aquests mitjans espanyols a desgastar, desprestigiar i intentar fer trontollar el Govern i de retruc el nostre país? Per què ara aquest sobtat interès per Andorra? Per què apareixen ara històries de fa 15 o 20 anys? Com deien els antics romans: cui bono? a qui beneficia tot això?
En tots els atacs dirigits des d’aquests mitjans espanyols hi ha un denominador comú: fer constar i remarcar –i així ho fan de forma expressa molts d’aquests pretesos informadors– que els membres del Govern són ministres del govern que ha pilotat la resolució de la crisi de la BPA. No és casual, tampoc, que siguin els mateixos mitjans que tot just fa un any criticaven duríssimament l’actuació de les institucions públiques andorranes en la resolució de l’afer BPA. Els mateixos.
A qui beneficia tot això? Doncs sembla evident, a aquells que, des del primer moment, han fet oposició radical a les autoritats andorranes en la resolució de l’afer BPA. A aquells que no voldrien que aquestes autoritats haguessin i estiguessin actuant amb el rigor, la responsabilitat i la fermesa amb què s’havia de fer. I, de retruc, i aprofitant l’avinentesa, a aquells que no volen que Andorra continuï avançant pel camí de les reformes i de la homologació internacional.
No crec gaire en les casualitats i menys en tot el que envolta aquest afer. El que tinc clar és que aquests atacs són una estratègia pensada per beneficiar els interessos d’uns quants a costa d’Andorra i dels seus ciutadans.
