Cultura viva
Tota la vida que patíem pel què diran, per si els veïns ens deien que érem un paradís fiscal i ens posaven a la llista negra o a la llista grisa o a la llista mitja pensió. Però si teníem la justificació perfecta davant dels nostres morros!
El popular ministre de justícia espanyol, el senyor Catalá, ho té clar, i ho ha dit públicament i en veu alta, suposo que per defensar l’honor —allò que els castissos en diuen 'echar un capote'— del seu coreligionari que apareix als cèlebres papers panamenys. No, senyores i senyors, nens i nenes que m’escolteu: no és que Panamà sigui un paradís fiscal, no, el que passa és que, saben, té una cultura fiscal diferent.
Al·leluia, com deia Leonard Cohen. Ha estat el descobriment del segle, la resolució de la quadratura del cercle, la identificació del sexe dels àngels. Ara ja sabrem si el gat de Schrödinger és viu o mort. Tota la vida que patíem pel què diran, per si els veïns ens deien que érem un paradís fiscal i ens posaven a la llista negra o a la llista grisa o a la llista mitja pensió. Però si teníem la justificació perfecta davant dels nostres morros! No, mirin vostès, passa que nosaltres tenim una cultura fiscal diferent. Pròpia. Intuïda ja des del moment en què els neolítics de la protofàbrica d’eines de Juverri feien destrals i les feien circular.
Forjada en temps de Roger Bernat III de Foix i Pere d’Urg, consagrada i ratificada per una rastellera de bisbes i de comtes, fixada en les alambinades clàusules que el senyor Fiter va incloure al 'Manual Digest', adaptada pel 'Politar' de mossèn Puig. Mireu si n’és, de diferent, la cultura. I ja se sap, les coses culturals convé cuidar-les, preservar-les, protegir-les. Cultura viva. A la mida del país, del paisatge i del paisanatge.
