Opinió 16/09/2014

Darrere les xifres: persones

Aquests darrers dies ens han inundat de xifres. Xifres fredes, sense anàlisi, que només els han servit per sumar i restar i acolorir el full de càlcul de color verd o vermell

i
Albert Roig
2 min

Tenim, o tindrem, vaja, l'eina. Haurem desembrollat el camí perquè s'hi pugui circular amb certes garanties de no fer-se mal. No hi ha dubte, és un gran avenç que el país hagi signat amb França i Espanya -o signarà, ja que cal ser prudents per allò de la dita popular del blat al sac i ben lligat- convenis per evitar la doble imposició de les empreses que prestin serveis a un o altre país. I en connotacions polítiques, és una medalla que pot penjar-se aquest Govern: amb aquesta eina i el marc fiscal tancat, potser en els propers quatre anys veurem alguns dels fruits de l'obertura econòmica, amanits per un inexorable camí, autopista diria jo, que més d'hora que tard ens porta cap a un intercanvi automàtic de dades fiscals. Tothom ho sap, malgrat que alguns no vulguin pronunciar-ho amb veu alta.

Aquests darrers dies, a més de les reunions d'alt nivell a Madrid -primer la del cap de Govern amb el president del govern d'Espanya, i després la del ministre de Finances amb el seu homòleg espanyol- ens han inundat de xifres. Ho han fet en declaracions els polítics i ho ha fet la Cambra en el seu informe anual. Ha estat una lectura de xifres freda, sense sentit, sense anàlisi, que només ha servit per sumar i restar, treure diferencials i dir si, globalment, en funció dels números vermells o verds hi ha tendència de sortida o, pel contrari, d'enquistament.

Ningú s'ha referit a la destrucció de llocs de treball no recuperables, a unes xifres d'atur que ja s'intueixen cròniques, a la precarització del treball en determinats sectors o a la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies.

I tampoc ningú ha dit, per exemple, que aquest augment de la massa salarial del darrer any (del juny del 2013 al juny del 2014, el darrer període del qual disposem segons el Servei d'Estadística) que ens estan posant com a exemple de tendència de sortida de la crisi, ve donat gràcies al sector financer que tenint només 70 nous assalariats (de 1.739 treballadors a 1.808) ha incrementat la seva massa salarial un 26,9% (de 7.325.798 d'euros a 9.296.802 d'euros).

Per contra, el sector que més ha crescut en assalariats en aquest darrer període, el de les activitats immobiliàries i serveis empresarials que s'ha incrementat en 270 treballadors (passant de 3.839 a 4.053) només ha crescut la seva massa salarial un 2,2% (de 7.092.413 euros a 7.246.755 euros).

Aquest diferencial, però, és molt més acusat quan parlem del salari mitjà: en els dos sectors que comparem, mentre que la variació del salari mitjà en el financer és de 920 euros més (de 4.213,33 euros a 5.140,65 euros), en el de les activitats immobiliàries i serveis empresarials és de 60 euros menys (de 1.847 euros a 1.788 euros).

Aquesta comparació que he fet només amb dos sectors, la pot fer el lector amb tots i cadascun d'ells a partir de les dades oficials d'estadística al seu web, i constatarà que certament la mitjana del país en aquest darrer any reflecteix que hi ha més assalariats, que hi ha més massa salarial, que el salari mitjà ha pujat.. però que hi ha diferències abismals entre uns sectors i uns altres. O el que és el mateix: que hi ha diferències profundes entre uns ciutadans i uns altres. Perquè no oblidem que al cap i a la fi, al darrere de les xifres hi ha persones.

stats