Deia 30 anys i són menys!

Fa alguns anys solia comentar als meus amics que el model d’estat andorrà tal com el coneixem tenia com a molt trenta anys de vida. La dimensió que estava adquirint l’administració pública (o millor dit les administracions, central i comuns) seria totalment insostenible en menys de trenta anys. I no només la dimensió de l’administració pública, possiblement amb un excés de llocs de treball, amb uns compromisos (com per exemple les jubilacions de determinats cossos especials, pagament de pensions, o un endeutament amb els bancs) difícils de portar a terme. Un personal, el de l’administració, que difícilment podrà reabsorbir l’economia real si hi hagués una hipotètica reestructuració. També ho deia perquè considerava que el model econòmic estava a punt de tocar sostre amb un un sistema financer sota l’observació constant dels veïns i que durant molts anys ha viscut d'allò que pels veïns era delicte, com el frau fiscal (ep! No és una crítica ni una valoració, només constato que és normal que algun dia els veïns diguin prou). També era evident que el model comercial estava obsolet i calia que els emprenedors comercials orientessin els seus negocis sense basar-se únicament en el diferencial de preu. Pensava que de continuar així l’única sortida seria la submissió a la sobirania d’un altre estat. Amb quina fórmula? Doncs no ho sé, estat associat potser? No era el que volia, ni vull, però veia que anàvem de cap allà en un termini de tres dècades. Això ho deia fa uns deu anys, ho deia però en el fons tenia l’esperança que algú dels qui mana faria aquesta anàlisi i posaria eines per reconduir-ho. Em vaig equivocar, i vistos els tsunamis des que hem començat l’any em vaig equivocar de bastant. Trenta anys deia! Doncs no eren trenta, eren menys! Estem al límit! O repensem l’estat, la forma de finançar-lo i el seu model econòmic o l’estat andorrà no tindrà cap sentit, la gent marxarà perquè no tindrà feina, els inversors no hi invertiran perquè no hi veuran futur (de fet les grans fortunes andorranes ja hi creuen poc i lògicament tenen la major part de les seves inversions fora d’Andorra) i tenir un estat per les 30.000 persones que hi quedin no tindrà ni cap ni peus. Pensem-hi, perquè sembla que la majoria de la gent (especialment els qui manen) no ho veu així!