OPINIÓ
Opinió 21/03/2019

Del País Basc

i
Carles Cabrera
3 min

Em trasbalsà profundament la notícia de la mort de Xabier Arzalluz. Jo, com molts dels joves nacionalistes de la meva generació, també vaig patir la malaltia de la 'basquitis'. Vèiem Jordi Pujol i el trobàvem un botifler, un traïdor, un Cambó, que feia el joc a l’Estat espanyol, i llavors sortia Arzalluz, amb la seva ambigüitat respecte del discurs 'abertzale', i ens corprenia. No era només ell el que ens sorprenia sinó com tot un partit demòcrata-cristià com el seu era capaç de saldar, en un context dificilíssim, una 'entente cordiale' que, en el fons, no era tal, amb un partit com HB, que alhora que independentista, radical i violent, era comunista. Això darrer també ho sabíem però ens estimàvem més no veure-ho –jo almanco girava el cap a l’altra banda.

L’Euskadi d’avui és, sortosament, un territori de pau, on intuesc que els joves independentistes deuen sofrir a les totes la 'catalanitis'. Ho dic perquè darrerament m’han caigut a les mans dos llibres que s’assemblen com un ou a una castanya però dels quals vos voldria comentar quelcom aquí. El primer és 'Pasión por Euskadi', les memòries del 'lehendakari' José Antonio Ardanza, publicades per l’editorial Destino. És un tom que em vaig agenciar fa estona, quan exercia de crític literari, però l’avinentesa de queixalar-lo no s’ha estrevingut fins ara.

Ardanza va ser un batle destacat de Guipúscoa que, a contra cor, hagué d’acceptar l’encàrrec d’assumir la presidència del Govern basc. Els anys que li tocaren a la 'lehendakaritza' són els temps remoguts d’ETA, amb tota la relació tibant amb Espanya i els exabruptes d’Arzalluz, que presidia, al seu torn, el PNB. El partit 'alfa' de la política basca i un dels tres més antics de l’Estat, que ha conduït el destí del seu poble durant les darreres quatre dècades tret d’un breu parèntesi contranatural, sempre ha situat un home al front de la formació diferent del que hi havia al Govern per evitar que, en temps de governança, la militància es dispersi. El lloc que ara ocupen Ortuzar i Urkullu, durant una bona època els ostentaren Arzalluz i Ardanza. Hi ha un moment de l’assaig que també surt el paral·lel amb la Catalunya de Pujol i un comentari desencertat que fa el Molt Honorable sobre els bascos. Ardanza, amb resignació, comenta que al Principat les coses no li haurien rutllat tan bé si s’hagués hagut d’entretenir a netejar de sang els carrers com malauradament havia succeït a Euskadi.

El segon volum, que tampoc és cap novetat, és una novel·la que estampa el segell Tusquets i du per títol 'Patria', de Fernando Aramburu. És una obra contundent, que t’empasses d’una tracalada i que no va ser fins a un moment determinat que em vaig adonar que es tractava d’una novel·la històrica per tal com es retrotreu a la dècada dels noranta per desenvolupar-se forçosament en aquell escenari de violència etarra. 'Patria' és la història de dues famílies d’un poble enfrontades: el pare d’una d’elles, en Txato, empresari 'euskaldun', ha estat assassinat per la banda terrorista, mentre que el fill de l’altra família de jovenet ingressà a ETA. Son pare era el millor amic d’en Txato, però no sabem si és el fill d’aquest que matà el seu amic. Per cada família, 'Patria' vol dir una cosa diferent. Títol encertadíssim per a una de les novel·les més redones, d’interessants contrapunts i capítols llampec, que he llegit últimament. La vos recoman encaridament.

L’Euskadi d’avui potser continua oferint-nos, a molts, un model temptador. Diuen, d’entrada, que la recuperació de l’èuscar és un miracle, i el cert és que la llengua reviscola. El PNB hi és hegemònic però també tenen una esquerra independentista forta i resistent que s’ha hagut de retrobar amb ella mateixa en temps de concòrdia. Els bascos controlen la clau de la caixa –el famós concert econòmic– i aïllats en la seva vall el petit país del nord continua creient, o no, que per ventura aquell dia Espanya va acceptar el seu Pla; la proposta del 'lehendakari' Ibarretxe de convertir-se en un país independent lliurement associat amb Espanya.

stats