Del bar al VAR

Fins que no acabi el Mundial de Rússia cal evitar anar a fer cafè al local de capçalera perquè hi ha futbol a totes les hores i els clients s'han convertit en experts en totes les seleccions

Tenir un bar de capçalera és important. Tant com tenir un diari de referència, un metge de confiança o una bona paella per fer truita de patates. Un bar on entres per la porta i el cambrer ja està preparant el cafè mentre et saluda pel teu nom. Tot el dia tenen la televisió posada malgrat que emeti un partit de futbol de la lliga juvenil de Mongòlia.

Ara, amb el Mundial allò és un no parar. Fins que acabi no hi tornaré a posar els peus. Perquè aquell client pesat que nega totes les evidències i diu que la terra és plana ara qüestiona la tàctica de la selecció de Tunísia, i el que no deixa anar la cervesa ni davant d’un atac de pterodàctils recita de memòria l’alineació d’Iran i es queixa perquè la davantera de Corea del Sud hauria d'estar formada pels ràpids i esmunyedissos  Hwang Hee-Chan, Heung Min-Son i Lee Seung-Woo per plantar cara a la lenta defensa mexicana. 

Són gent amb tanta moral que serien capaços de fer el camí de Sant Jaume acompanyats per un argentí o de posar un mitjó negre en una rentadora amb roba blanca sense tovallola separadora de colors. Perquè vaig intentar veure una estona d’un partit i era tan avorrit que em va semblar que un dels davanters d’Iran es deia Diazepan. Esclar que les pronunciacions dels cognoms dels futbolistes per part dels comentaristes tampoc ajuda massa.

La propera vegada que estigui trist posaré el televisor només per escoltar les alineacions. Segur que entro en un estat eufòric de cop. I si no, sempre queda el pentinat de Neymar. No sé si estic preparat per veure aquest estiu adolescents amb espaguetis al cap, equips inicials que semblen la carta d'un wok o seleccions, com Suècia, que s'haurien de presentar amb la porteria desmuntada.

I això que el meu horòscop em va dir dissabte que anés a prendre el sol però en comptes de fer-li cas vaig seguir una estona el partit de França contra Austràlia. És un clàssic del rugbi però no tant del futbol. En els dos esports, però, ja està en marxa el videoarbitratge (VAR) que va ser decisiu en les dues accions que van donar la victòria als francesos. A aquest pas l’utilitzaran més que el meu veí del tercer el bar de la festa major de Sant Julià de Lòria.

Etiquetes