OPINIÓ
Opinió 27/10/2019

Dels conflictes a la crisi i de la crisi a l’emergència

i
Margalida Ramis
3 min

Activista ecologista i portaveu del GOBResseguint la trajectòria del GOB com a entitat ecologista de referència a les Illes i intentant fer-ne una anàlisi en perspectiva, podem afirmar que els inicis del GOB varen ser motivats pels primers conflictes ecològics importants que va començar a generar la implementació sobre el territori d’un model econòmic que va decidir apostar pel turisme com a principal sector productiu.

Així va començar a desenvolupar-se un model econòmic acompanyat d’un relat sobre les noves oportunitats, possibilitats i beneficis que generaria l’arribada del turisme per als residents dels que s’esperava que rebessin amb els braços oberts els visitants que, meravellats de les nostres meravelles, ens visitarien i enriquirien. Acompanyat també de les polítiques necessàries que anirien preparant el terreny amb polítiques i inversions per dotar d'infraestructures i recursos –d’entre els quals el territori– aquest nou i esperat desenvolupament de la nova indústria.

Vist des d’avui, i des de la crítica i subversió del relat hegemònic, el que podem afirmar amb rotunditat és que el procés de desenvolupament de la indústria turística va ser i és similar a un procés de colonització: arriba la indústria turística, s’apropia del territori i els recursos –va començar al litoral i ha acabat dins de les nostres pròpies cases– i s’aprofita de la mà d’obra local per a impulsar la maquinària, ens en fa dependents i després ens sotmet a canvi d’un salari, per molt precari i miserable que sigui, mentre les elits s’enriqueixen i esperen les gràcies perquè ens han duit el desenvolupament i perquè, gràcies a ells, Mallorca va sortir de la "misèria".

De la "misèria" inicial (falta de doblers) a la misèria actual en concepte ampliat (falta de recursos per a possibilitar una vida digna), l’ecologisme ha passat per tres etapes:

  • la primera, la vinculada a les lluites generades pels conflictes puntuals que acompanyaven la implantació del capitalisme extractivista i colonialista que representa la indústria turística (lluites toponímiques, els "salvem")
  • la segona, a abordar ja de manera més integral una crisi de model, perquè totes les alarmes relatives a sòl, aigua, residus, energia, contaminació, transport, habitatge, precarització, etc. fa estona que han saltat
  • i la tercera, l’actual, a abordar ja la situació d’emergència que implica el col·lapse del sistema.

És en aquesta darrera etapa en la qual ens trobam ara. Hem fet un camí des de la tensió dels conflictes puntuals inicials, passant per la situació crítica de la crisi de model que hem desatès i arribant a l’emergència que implica intentar evitar el col·lapse, tant a escala local com a escala global. En aquest sentit, el canvi climàtic és només una de les més greus, urgents i importants evidències del desequilibri caòtic generat pel capitalisme.

Un sistema que hem de superar perquè és ecocida –ataca les bases materials que sostenen la vida– és patriarcal, perquè es sosté sobre l’opressió de les dones i la invisibilització i menysteniment d'allò que possibilita la reproducció i el sosteniment de la vida (digna); és racista perquè espolia i sotmet els territoris que disposen dels recursos naturals considerant-los com a mines i abocadors i expulsant les persones que hi viuen, i és injust perquè tendeix a l’acumulació de la riquesa per cada cop menys pocs a costa de cada vegada més persones expulsades de la possibilitat de sostenir vides dignes.

El capitalisme pretén blindar els privilegis dels rics amb violència i expulsió, opressió i injustícia, generant la cultura de la por a l’altre igual, i d’aquí les guerres entre pobres. L’alternativa està doncs a posar la vida al centre i blindar-la. Qüestionar i subvertir les lògiques del poder i els valors col·lectius que sostenen el sistema, per generar espais de cura i resiliència, recuperant sobiranies i construint així el relat col·lectiu d’aquells que, com va fer en el seu moment el moviment obrer, s’organitzen conscients de la seva situació de classe oprimida contra el poder i construint les seves pròpies alternatives, moltes de les quals vinculades al cooperativisme: educació, sanitat, habitatge, alimentació, energia, finançament. Si va ser possible llavors, per què no ara?

stats