Democràcia vs. teocràcia, però sense cinisme
Si la nostra guerra contra el jihadisme és la de la societat moderna i democràtica contra un model teocràtic, què caram fem els occidentals aliant-nos amb Aràbia Saudí, que és el mateix que Estat Islàmic però amb format aliat
En poc més d'un any i mig, han atacat la llibertat d'expressió amb la massacre de Charlie Hebdo, la llibertat de divertir-se en pau amb l'atemptat de la sala de festes Bataclan a París, la llibertat sexual atacant a sac una discoteca gay a Miami, la llibertat de celebrar una festa tot mirant focs d'artifici a Niça. Han atacat la llibertat, la LLIBERTAT (amb majúscules)!!!
Certament cal anar més enllà de la guerra de religions, seria massa fàcil pensar que tot es redueix a això, al darrere d'una guerra de religions hi ha moltes més coses. Ens repetim contínuament, però és cert que els desequilibris Nord/Sud poden provocar frustracions que poden ser explosives, que el control dels recursos energètics provoca guerres injustes. És cert que la frustració extrema pot provocar que paios que van per lliure agafin un AK-47 i disparin indiscriminadament contra la massa o que agafin un camió i es dediquin a atropellar famílies a tort i a dret. Cert que aquest és un dels motius, però també és cert que sense un ideari, sense un motiu utòpic com la creació d'un califat com DAESH, aquests criminals no tindrien, o potser no trobarien l'excusa per estavellar un camió contra una multitud ni l'argument per entrar disparant dins d'una discoteca o una sala de festes.
Em direu que sempre hi ha pirats disposats a matar desenes de persones, com el pirat d'extrema dreta que va matar més de 70 joves d'un campament del partit socialista a Noruega, però el cas és que en el darrer any i mig, i especialment a França, s'han succeït els atemptats massius de forma continuada. Potser sense l'excusa jihadista aquests criminals bojos no haurien canalitzat la seva frustració contra grups tan grans de persones, potser ho haurien fet amb delictes molt menors.
Però no ens enganyem, l'estat que proposen, no el proposen només per canalitzar la frustració de classes marginals, o de pàries putejats per la societat occidental.
El tipus de societat que proposa el jihadisme ja existeix entre els rics, entre els aliats d'occident. Només recordo, com ja he fet altres vegades, que a Aràbia Saudí també es tallen mans i caps a les places públiques, es castiga amb fuetades, es lapiden dones adúlteres o no es permet conduir a les dones. Per combatre l'enemic primer hem de saber qui és l'enemic. Qui és? El qui controla recursos que els occidentals considerem nostres? Bojos descontrolats? O és la guerra d'un model de societat avançat i democràtic versus un model medieval basat en la teocràcia? Si la nostra guerra contra el jihadisme és la de la societat moderna i democràtica contra un model teocràtic, què caram fem els occidentals aliant-nos amb Aràbia Saudí, que és el mateix que Estat Islàmic però amb format aliat. Au vinga home menys cinisme!
