OPINIÓ
Opinió 11/10/2019

Descrèdit

i
Margalida Ramis
3 min

Activista ecologista i portaveu del GOB"El Consell gastarà un milió d'euros per promocionar Mallorca després de la fallida de Thomas Cook. El pla de xoc presentat per Catalina Cladera es destinarà a incentivar la demanda de quatre mercats: el Regne Unit, Alemanya, Escandinàvia i Espanya." ARA Balears, 7-10-19.

"El Govern troba un sistema per donar l'import de l'ecotaxa als hotelers afectats per Thomas Cook. El conseller Iago Negueruela explica que les ajudes no sortiran de l'Impost del Turisme Sostenible, però seran equivalents." ARA Balears, 10-10-19.

"El Govern va a impulsar vuelos directos entre Palma y Nueva York. Las administraciones isleñas quieren abrir 31 nuevas rutas para mejorar la conectividad de Mallorca." ‘Diario de Mallorca’, 10-10-19.

"Puertos del Estado advierte al Govern y a Cort que ‘no se puede limitar la llegada de cruceros’

El presidente de Puertos, Salvador de la Encina, asegura que ‘ni se puede ni se va a legislar". ‘Ser’, 10-10-19.

El que reten els titulars de premsa d'un sol dia a Mallorca. La fallida de Thomas Cook ha fet entrar en pànic les nostres institucions: el turisme està en perill!!!

De llavors ençà només veim polítics que fan (en comptes de dir què faran, que és allò a què ens tenen acostumats). Veim que els doblers per rescatar els hotelers surten de davall les pedres si fa falta: del Consell, del Govern, de l'impost turístic (ai, no! Que aquí han reculat!). D'on faci falta. Una excusa fantàstica per mostrar i demostrar sense embuts que aquí "vivim del turisme" i que aquí les institucions estan pel que han d'estar: salvar la imatge, fer promoció, rescatar hotelers, cercar més rutes aèries, fer créixer els ports per a més creuers més grans, i tot el que faci falta. Faltaria més! Fins i tot ens posam d'acord amb l'Estat, si cal, per a això. Talment un acord d'estat. I si diuen des de l'Estat que no podem limitar els creuers, idò paciència, bé ens anirà, deuen pensar –almenys des de les institucions tendran l'excusa de dir que ells volien, però, papà, Madrid no els deixa–, perquè aquí el que necessitam són més turistes! Algú ho dubta encara?

Emergència climàtica, diuen? Això és cosa d'infants, d'aquest jovenets que ara es pensen que salvaran el món. Aquí, les nostres institucions es dediquen al que és vertaderament important, que és que el turisme pervisqui eternament malgrat colonitzi territoris, generi caos ambiental, exploti persones i recursos o expulsi residents.

Que "Baleares es la comunidad autónoma con más desigualdad entre ricos y pobres" i "Unas 243.000 personas de las islas viven en riesgo de exclusión social" –titular, per cert, també del ‘Diario de Mallorca’ del mateix dia 10-10-2019–. És igual! La societat precaritzada encara pot aguantar un poquet més, que els que tenen feina –precària i miserable– almenys la tenen gràcies al turisme! O se n'han oblidat? Aquí vivim del turisme!

Fins aquí l'article està escrit amb ironia, cinisme, més aviat, que és el que brolla d'aquest degoteig de titulars esperpèntics. En aquesta comunitat autònoma, ‘crisi’ mai no és sinònim ni d'intel·ligència ni de responsabilitat política. Sempre implica una fuita cap endavant per aprofundir en la hipertròfia turística, caigui qui caigui –cada vegada més– tot perquè almenys alguns –cada vegada menys– en surtin reforçats i més enriquits. Crisi derivada de l'esclat de la bombolla immobiliària? Més turisme. Crisi generada per la fallida d'un touroperador? Més turisme. Crisi global del sistema capitalista que ja no sap com generar mecanismes que el permetin continuar l'impossible d'un model d'acumulació i creixement continuat en un planeta finit? Aquí, més turisme. Crisi de valors de la societat capitalista? Més turisme. Crisi climàtica? Més turisme. Crisi ecològica? Més turisme, sostenible, això sí.

Tot plegat, una decepció majúscula i un desànim generalitzat entre aquells que crèiem de veres que es volia apostar per la diversificació del model econòmic, per la sostenibilitat, per posar les persones per damunt de tot, per la racionalitat, diria, fins i tot, perquè aquestes actuacions són irracionals i suïcides. Amb aquesta resposta immediata, les nostres institucions (perdó, les institucions de les empreses i el capital) han quedat ben retratades. Demostren bé al servei de què i de qui són capaces de posar en marxa una estratègia d'emergència i rescat. A nosaltres, aquells que som crítics amb el model i les polítiques que el sustenten i que el qüestionam en veu alta, ens pot semblar que han perdut el nord, però ells tenen ben clar quin és el seu nord i, malauradament, és diametralment oposat al que nosaltres creim imprescindible i urgent. Almenys recordau-ho quan facin el paperot o siguin tan cínics com per dir que ells governen per a la gent, declarin emergències climàtiques i s'omplin la boca de sostenibilitat per vendre's millor. Almenys que el descrèdit els avergonyeixi.

stats