Desigualtat manifesta

Avui es commemora el Dia Internacional de la Dona. No és un dia qualsevol, sinó el dia que, més que cap altre, la reivindicació -necessària- del paper de la dona en la societat passa per davant de tot. Precisament per això no us perdeu, si és que encara no ho heu fet, l'article de la Roser Porta que ahir penjava d'aquesta mateixa secció. Com que des de finals d'any vaig decidir donar-me de baixa de Twitter i Facebook no he pogut compartir-lo enlloc, i per tant aprofito aquestes línies per recomanar-lo.

Perquè es poden dir moltes coses, podem escriure grans articles i utilitzar els tòpics de sempre, organitzar tots els actes que creguem oportuns, però és evident que tal com diu la Roser, fins que no hi hagi un canvi cultural profund que miri d'igual a igual les dones, poc avançarem en el terreny de la paritat en drets i deures.

És evident que cadascun dels gestos que fem avui són necessaris, però no suficients, perquè alguns ja han esdevingut rutina i no tenen cap dels efectes desitjats. La societat continua sent masclista, amb tots els ets i uts, i esparvera veure determinats comportaments o maneres de pensar entre adolescents i joves, noies de 16 anys en endavant sotmeses al control dels que teòricament són els seus xicots.

Si en aquesta edat ja constatem determinades actituds, és evident que el canvi de mentalitat, el canvi de xip que reclama la Roser, queda molt lluny de fer-se realitat. Malgrat això, tal dia com avui hem de continuar insistint, seguir combatent la xacra de la desigualtat que es manifesta de múltiples maneres. Però siguem-ne conscients que no n'hi ha prou.