BLOG GASTRONÒMIC

Desmuntant tòpics

La qualitat no admet dogmes simplistes. Hi ha vins magnífics en la seva joventut i vins excepcionals de collites antigues.

Avui en dia ja no es redueixen els arguments de venda a la menció d'una prestigiosa Denominació d'Origen, perquè tothom coneix grans vins que estan reconeguts per denominacions genèriques –Vins de la Terra, Vins de Taula-. Però tampoc altres mencions honorífiques, com Reserva o Gran Reserva, es consideren definitives a l'hora d’escollir un vi, ja que existeixen grans vins negres que tan sols han passat pel roure o que es venen com a 'negres joves'.

La qualitat no admet dogmes simplistes. Hi ha vins magnífics en la seva joventut i vins excepcionals de collites antigues. És veritat que les grans reserves assoleixen preus més elevats perquè impliquen una guarda del vi en bodega durant anys. Però el que importa no es la menció 'gran reserva', sinó que justifiquin el seu preu per una elaboració amb bones varietats, en finques de poca producció, envellits en bótes de roure nou, amb exigents criteris de qualitat. Alguns dels vins excepcionals i més cotitzats del món, com els grans crus de Bordeus, no es crien en bóta més de 18 mesos. En alguns reglaments no tindrien dret a anomenar-se 'Grans Reserves'!

Abans d'altres consideracions, el consumidor actual prefereix els vins elaborats amb varietats de raïms nobles, internacionals (chardonnay, riesling, sauvignon blanc, gewürztraminer, cabernet sauvignon, merlot, pinot noir, syrah) o tradicionals (garnatxa, ull de llebre, carinyena, moscatell, viura, albarinyo, godello, xarel·lo, parellada).

Però tan important com la varietat és la vinya on neixen els grans vins, amb un sol i un clima especials, que identifiquen el que anomenem un 'pago'.

En resum, pot afirmar-se que la referència fonamental de qualitat és la marca, la garantia d'un celler elaborador. És important que el consumidor s'acostumi a demanar els vins per la seva marca i no per altres mencions genèriques. D'aquesta manera no s'ha d'assumir el risc que sota el paraigua d'una Denominació d'Origen molt sonora, li venguin al consumidor un caldo elaborat sense pretensions d'excel·lència a mòdics preus. Coneixent els preus de mercat dels raïms en les més famoses denominacions d'origen, algú creu que es pot elaborar un vi de qualitat a preus de ganga? Un català genial, Santiago Rusiñol, va fer la prova de vendre autèntics duros a quatre pessetes, però el consumidor de la seva època era més espavilat i no es deixava seduir per l'oferta.