L’estat d’alarma és un mecanisme constitucional pensat per a situacions realment excepcionals. Tant és així que en democràcia només s’havia activat en una ocasió: entre el 4 de desembre de 2010 i el 16 de gener de 2011 en ocasió de la vaga de controladors aeris. La matinada de diumenge sortirem d’un estat d’alarma que ha durat 98 dies i que ha servit per donar cobertura a la restricció de la llibertat de moviments per a la ciutadania, una situació inèdita en la història recent que s’ha reproduït a altres parts del món.
Efectivament, però, és dubtós que l’estat d’alarma, i tot el que portava aparellat de recentralització i restricció de drets bàsics, hagi estat estrictament necessari durant tot aquest temps, i segurament hi havia alternatives jurídiques per no haver de violentar de manera tan pronunciada l’arquitectura institucional de l’Estat. Del que no hi ha dubte és que el sacrifici col·lectiu que ha significat el confinament ha servit almenys per reduir el nombre de contagis i decessos diaris. També la pressió als hospitals de tot l’Estat s’ha reduït extraordinàriament. És cert que el nombre d’ingressats per covid-19 es va començar a reduir a les Balears més aviat que a la majoria de comunitats autònomes, però no es pot oblidar que arreu de l’Estat ha minvat de manera molt significativa les darreres setmanes. Tot i això, el paisatge després de la batalla és desolador, amb desenes de milers de morts, molts dels quals en situacions tristíssimes i sense haver-se pogut acomiadar dels éssers estimats. Les dades oficials marquen que hi ha hagut 28.315 morts per covid-19 a Espanya, però fins i tot les autoritats sanitàries assumeixen que són molts més, ja que la sobremortalitat eleva aquesta xifra fins als 43.000.
A partir de diumenge es recupera la mobilitat a tot l’Estat. Ara serà el Govern balear el responsable de dissenyar i aplicar les polítiques per mantenir controlada la pandèmia, que recordem que a tot el món continua molt activa.
Però encara hi ha massa incertesa, massa incògnites per resoldre i molts sectors que estan demanant concreció al Govern i actuació ferma i responsable per anar sortint de la crisi que se n’ha derivat.
L’estiu ha de servir per preparar a consciència l’inici de curs més important de la història recent. Per això, malgrat la falsa aparença de normalitat que ja es comença a viure als carrers, hi ha molta feina a fer encara des de les institucions. I ara ja sense la sensació d’urgència dels primers dies de l’estat d’alarma.
