Despropòsits 2016
Comencem l’any pensant projectes, objectius, plans... què voleu que us digui, jo més que de propòsits sóc de despropòsits. Perquè la vida està plena d’incongruències i incoherències, jo em plantejo el 2016 com un disbarat
Durant l’any 2016 no et tocarà un cotxe només per compartir una imatge de Facebook. Tampoc et caurà cap malefici per no compartir la imatge d’una bruixa en menys de 10 segons. I no et tornaràs pobre pel fet de no compartir la foto d’un follet amb una olla plena d’euros. Ah, tampoc et tocarà l’ipad, ni en blanc ni en negre, ni rebràs cap bona notícia en menys de 10 dies (tant de bo que sigui així, però Facebook no hi tindrà res a veure). Malauradament, o millor dit, per sort, hauràs de treballar per aconseguir tot això. Així que ja pots fer-te a la idea que les xarxes socials el 2016 no et solucionaran la vida.
Comencem l’any pensant projectes, objectius, plans... què voleu que us digui, jo més que de propòsits sóc de despropòsits. Perquè la vida està plena d’incongruències i incoherències, jo em plantejo el 2016 com un disbarat.
Primer, perquè pago un gimnàs i no hi vaig. I no, la voluntat no hi compta, perquè portar la motxilla al maleter del cotxe no em farà estar en forma. Però prometo que ho intentaré!
Després, perquè treballo del que no m’agrada i el que m’agrada no ho sé fer bé. Tampoc no tinc els diners per engegar el(s) projecte(s) dels meus somnis. (Puntualitzo: no és que no m’agradi la meva feina, és que hi ha coses que m’agraden més). Tampoc faig res per canviar aquesta situació, amb la qual cosa, no em queixo. Em proposo començar a plantejar-me el futur des d’un altre punt de vista!
El temps lliure, el que se suposa que és per descansar... sí, sí, descansa tu amb un nen de 4 anys que només vol jugar, anar en bici, córrer, saltar, caçar bitxos i escalar arbres. El descans no entra dins els meus plans per al 2016. Descaradament.
Així doncs, què espero de l’any nou? Un munt de despropòsits. Saltar-me la dieta, anar al gimnàs de postureig, no descansar gens, viatjar on em doni la gana sola o acompanyada, contestar sense por, dir el que penso... I tot això, per què? Per matar la rutina i l’avorriment. Per despertar-me, per sacsejar-me. Per recordar-me qui sóc.
Em proposo, doncs, equivocar-me, desvariar, fer bajanades i ximpleries. Prendre’m la vida a contrasentit. Fer el que em doni la gana sense plans i sense full de ruta. I és que igualment el destí, moltes vegades no està a les nostres mans.
Bon any nou ple de fascinants despropòsits!
