OPINIÓ

Destruïm el patriarcat, no la terra

Tornam a ser a les portes del 8 de Març, Dia internacional de la dona. Un 8-M reivindicatiu que des del Moviment Feminista té enguany, com alguns dels eixos fonamentals, l’ecofeminisme i la violència masclista. D’aquí el lema que encapçalarà la manifestació del 8-M: “Destrueix el patriarcat, no la terra”. Perquè l’ecofeminisme sorgeix de la necessitat de fer palès que el capitalisme patriarcal es sosté sobre l’opressió i explotació de la natura i de les dones. El capitalisme ha imposat la supremacia dels processos productius en la concepció de la vida. I dins aquesta lògica ha desplegat un sistema basat en el sotmetiment i la sobreexplotació dels recursos naturals que sostenen la vida per a la producció de béns mercantilitzables dins la lògica de l’acumulació per despossessió. Un sistema que va de la mà del sotmetiment i la sobreexplotació de les dones que sostenen la vida assumint les tasques de reproducció, no reconegudes ni considerades pel sistema capitalista, sense les quals, però, aquest no es sostendria. Les dones, com la natura, possibiliten la vida. Les dones, com la natura, són invisibilitzades en el seu poder, explotades, mercantilitzades, violades i sotmeses als interessos patriarcals del capital.

El capitalisme és un sistema ecocida, patriarcal, racista i injust i sembla que ha arribat l’hora d’identificar i desmuntar les arrels culturals, polítiques i econòmiques que justifiquen i sostenen les opressions del sistema capitalista patriarcal a les bases materials i no materials que sostenen la vida.

El creixement sense límits, l’aposta per la concepció de la vida des del punt de vista de la producció i no de la reproducció d’acord amb les arrels econòmiques vinculades a la lògica de l’acumulació, els valors imperants vinculats al poder i la dominació, els rols de gènere establerts, la invisibilització i els valors, en general, disposats per l’hegemonia cultural, política i econòmica del sistema capitalista, són les qüestions sobre les quals cal enfocar la lluita feminista, que necessàriament ha de ser ecofeminista i anticapitalista.

Perquè quan des de l’ecofeminisme es parla de posar la vida al centre, es parla de recuperar sobiranies: cos/territori/vida. Perquè volem decidir sobre els nostres territoris i sobre els nostres cossos, que és tot u. Perquè volem decidir què entenem per vida. Perquè volem sostenir vides que mereixin la pena ser viscudes per totes. I, sobretot, perquè no volem que ens matin. Perquè vivim el terrorisme masclista emparat per una lògica patriarcal que és la mateixa que sosté l’ecocidi capitalista que ha abocat la humanitat a un desequilibri ecològic, a un desequilibri de les regles del joc que sostenen la vida.

Compta quantes vegades he escrit vida en aquest article. I és que d’això es tracta, en aquest article, en l’ecofeminisme i en el 8-M a tot el món: de reivindicar la vida en majúscules, i per això cal apuntar bé l’origen de les desigualtats, dels assassinats masclistes, de la violència de la justícia patriarcal, dels sostres de vidres, de les discriminacions, dels assassinats a defensores dels drets humans, i dels recursos naturals, de la continuació de les lògiques colonials, del racisme i del feixisme creixent, de la sobreexplotació dels recursos naturals, de la crisi climàtica, etc. Cal entendre bé les lògiques sobre les quals es sosté el necrocapitalisme per, a partir d’aquí, aprendre com, juntes, podem superar-lo alhora que continuam denunciant-lo i combatent-lo sense treva. Perquè no ens dona treva. Per tot això i més, totes juntes a la vaga general del 8-M, de treball, de cures i de consum. Totes juntes a la manifestació que a les 12 h de diumenge 8 de març ens unirà a totes al carrer per reivindicar el nostre espai, reivindicant els territoris que ens sentim nostres (terra/cos) i, sobretot, la nostra manera d’entendre i viure la vida en un planeta finit i com a éssers ecodependents i interdependents, des de la col·lectivitat i subvertint les lògiques i valors que han duit fins aquí. Per tot això, l’ecofeminisme esdevé eina de transformació. Per un 8-M més ecofeminista que mai!