Deu dies

Una oposició que alerta, un ministre entrant a galop per la frontera, un ambaixador que no informa o desinforma i un Govern que amaga la realitat, és el resum de deu dies d’esperpent

El terratrèmol que es va produir la setmana passada, que ja venia d’un primer moviment sísmic de feia pocs dies, en relació a declaracions i contradeclaracions sobre l’obligatorietat per part d’Andorra de crear el subsidi d’atur si volia associar-se amb la Unió Europea ha estat un serial esperpèntic i un despropòsit en tota regla en cadascuna de les seves fases.

Primer perquè ha hagut de ser un partit de l’oposició qui ha hagut d’alertar al conjunt de la ciutadania que aquest tema està damunt la taula de les negociacions, fet que dona una imatge del Govern no gaire afalagadora. Segon, per la manca d’empatia d’un ministre espanyol que, malgrat ser coneixedor de la realitat del país, entra a galop per la frontera i s’hi passeja com un elefant en una cristalleria tot alliçonant-nos; no sembla que sigui el millor dels aliats. Tercer, perquè tot sembla indicar que hi ha un ambaixador que ha estat incapaç d’informar a qui l’ha nomenat de la sensibilitat que hi ha al país sobre aquest tema que ha estat, a més, motiu de controvèrsia en els darrers dies. I tot conclou en un quart que no és altre que el de dubtar sobre la manera de procedir d’un Govern que amb ocultació de temes negociadors i amb veritats a mitges mantenint la població desinformada, encara aconseguirà l’efecte contrari i és que fins i tot els més convençuts de l’apropament amb Europa acabarem pensant que no és el millor dels negocis.

Contràriament a allò que sembla que pensin els nostres governants, el secretisme com a tacticisme no juga a favor, sinó que rearma aquells que són contraris a l’acord amb Europa, els hi dona arguments i els enforteix. Martí ha volgut prescindir de la societat civil i esperar a tenir la negociació tancada per oferir-la mastegada a la població perquè ens l’empassem d’una glopada. I aquest és segurament el seu gran error de càlcul que potser després haurem de lamentar.