Diferents idiomes

La importància de defensar la pervivència de la llengua pròpia rau, crec que per sobre d’altres arguments sentimentals, en el fet que l’idioma és allò que defineix el marc mental d’allò que som; la nostra identitat. La llengua és l’instrument amb què ens definim nosaltres mateixos, descrivim el nostre entorn i el mitjà que utilitzem per interrelacionar-nos-hi. Per tant, sembla mentida, però la forma com anomenem una cosa, diu molt de com la veiem, la interpretem i la tractem. I, per acabar-ho d’adobar, els científics diuen que això marca la forma com treballa el nostre cervell i s’interconnecten les neurones...!

Tot plegat sona molt abstracte, però crec que s’entén molt fàcilment dient que la forma com interpretem el que ens envolta i ens hi relacionem diu molt de qui som. És una mica similar a allò de digues amb qui vas i et diré qui ets. És per tot això que l’idioma propi i el fet de saber idiomes influeix en la forma de ser. I ja no només a títol individual, perquè les llengües creen imaginaris col·lectius. Amb això vull dir que les diferents configuracions lingüístiques generen diferències entre comunitats, és clar. I sovint no totes aquestes comunitats estan igual de predisposades a entendre o relacionar-se amb la diferència. I el pes de la història en això també hi deixa empremta, és clar.

No és prou complex tot plegat que, a sobre, de vegades, parlant la mateixa llengua, dos ja no s’entenen. Quantes vegades heu sentit a dir allò de 'no parlem el mateix idioma...'? Aquí ja s’hi afegeixen coses culturals com l’empatia, la capacitat negociadora, la voluntat d’entesa, l’adaptabilitat, els prejudicis... Doncs imagineu-vos si literalment dues parts no parlen la mateixa llengua, quants factors poden arribar a entrar en xoc...! I això, encara que una de les dues parts no estigui disposada a atacar l’altra, sinó el contrari...! Potser ja aneu veient per on vaig...

Fa temps que veiem un exemple prou gràfic de tot això. L’expressió majoritària de dos blocs culturals protagonitzen una escalada de tensió. Un, perquè vol desvincular-se de l’altre lliurement, pacíficament i de forma negociada. L’altre, perquè està disposat, no només a atacar l’altre, sinó fins i tot a trair-se a si mateix per impedir que això passi, i mantenir-lo sotmès sense moure’s ni un mil·límetre. Dos blocs que parlen dos idiomes diferents en el sentit més ampli del concepte i que, vista la història, estan condemnats a no entendre’s, amb l’agonia que això els provoca. A un més que a l’altre, perquè un utilitza el llenguatge de la submissió i la repressió, i l’altre, el de la democràcia.