Dignifiquem el nostre centre històric

El nostre centre històric hauria de fer de motor de la Seu d'Urgell i convertir-se en la seva “ànima” aprofitant aquest turisme i el seu dinamisme econòmic

La tradició medieval diu que Hèrcules (heroi de la mitologia grega) va fundar La Seu d’Urgell l’any 1699 a.C. o 606 anys abans del diluvi universal. Almenys, aquesta és la història mitològica sobre la creació de La Seu.

En la realitat, es té constància del primer bisbe d’Urgell l’any 531 segons el concili de Toledo, encara que en excavacions realitzades a principis dels anys 90 a l’edifici de l’ajuntament s’han trobat restes romanes, el que indica l’antiga ocupació del que és ara la nostra ciutat.

Tot això què vol dir? Que La Seu és una ciutat amb molta història. L’empremta que ens queda de tots aquests segles i mil·lennis d’història és el que s’anomena actualment el “centre històric de La Seu d’Urgell”.

El centre històric actual és el que correspon al perímetre de l’antiga ciutat emmurallada. El pla Bergós de 1927 va estructurar La Seu en el centre històric i el la que, aleshores, va ser el nou eixample de la ciutat amb el Passeig Joan Brudieu, la plaça Catalunya i el carrer Sant Ot.

Entre els seus espais més emblemàtics es compten la catedral romànica del segle XII, el carrer Major i el carrer Canonges amb tots els carreronets que els travessen i connecten entre ells.

En general, la valorització cultural dels centres històrics els ha convertit en potents focus d'atracció turística. La riquesa cultural del centre històric integra el patrimoni monumental, l'urbanístic, l'arquitectura popular, el paisatge, els museus, les manifestacions religioses, els esdeveniments culturals, l'artesania, els mercats i la gastronomia.

El turisme constitueix un pilar important de l'economia de moltes ciutats històriques com la nostra. Ha contribuït a la posada en marxa de processos de revitalització econòmica. Algunes ciutats històriques han duplicat i modernitzat la seva planta hotelera i de restauració durant l'última dècada gràcies a aquest turisme. Cal no oblidar que el turista és un gran consumidor de béns i serveis, la seva presència dinamitza els diversos sectors de l'activitat econòmica, genera riquesa i ocupació, introdueix nous hàbits i formes de vida, potencia el desenvolupament de les branques d'activitat que cobreixen directament les necessitats de consum dels visitants i impulsa també el desenvolupament d'altres sectors d'activitat. Per tant, es pot dir que el desenvolupament del turisme pot significar la revitalització funcional del centre històric.

El nostre centre històric hauria de fer de motor de la Seu i convertir-se en la seva “ànima” aprofitant aquest turisme i el seu dinamisme econòmic. Però res més lluny de la veritat, en els darrers anys es pot observar un greu deteriorament de la zona.

Quins són els principals problemes del centre històric? Bàsicament, es podrien resumir en els següents punts: Deteriorament material, amb habitatges deteriorats i buits, enderrocats, desgast de la pintura dels escoberts, espais obsolets, pivots, il·luminació, etc.; Despoblació i envelliment demogràfic; i proliferació de comportaments incívics. Tot això redueix l’atractiu turístic però sobretot fomenta la despoblació i la manca d’atractiu per a l’obertura de nous negocis.

Cal fer especial incís en la manca d’atractiu per obrir nous negocis. Com explicava abans, els carrers més importants o emblemàtics del centre històric són el carrer Major i el carrer Canonges. Doncs bé, si ens hi fixem (només cal passejar i comprovar-ho), al carrer Major, de 83 locals comercials existents, n’hi ha 26 actualment tancats sense funcionament, un 31,33% del total. Al carrer Canonges de 65 locals comercials existents n’hi ha 38 actualment tancats sense funcionament, un 58,46% del total. Aquestes són unes dades que reflecteixen la situació actual: carrers sense vida, sense activitat comercial i la sensació general és que això no millorarà.

És aquesta La Seu que volem? El centre històric és la part més original, diferent, cultural i històrica de La Seu i, si es permet la total degradació i l'abandonament d'aquesta zona, s'originarà la pèrdua del patrimoni que conté. Això donarà lloc a l'existència d’una ciutat impersonal, una ciutat que haurà perdut el lloc que la feia diferent de les altres, que la dotava de personalitat pròpia.

Per tant, cal fer un pla per a la recuperació tant urbanística com econòmica del centre històric. Cal fer una pensada entre tots, grups municipals, però també amb veïns i comerciants, per a fer del nostre centre històric el motor econòmic, social i turístic de la nostra ciutat.

Serà fàcil? No. No serà gens fàcil. Han estat molts anys de deixadesa, molts anys d’abandó. Però, quines mesures es podrien aplicar per a la seva reactivació?

A nivell econòmic, per poder incentivar l’obertura i establiment de nous negocis, s’haurien de realitzar mesures com la subvenció d’alguns impostos, o almenys en part, com el IAE (Impost d’Activitats Econòmiques) per a noves empreses, IBI (Impost de Bens Immobles), la reducció de diferents impostos i taxes municipals (taxes de permís d’obra, etc.) i la supressió del pagament d’obertura de negoci. S’han de recolzar molt els nous negocis i, sobretot, durant el primer any que és quan normalment és més dur i difícil de tirar endavant.

A nivell urbanístic, s’haurien d’aplicar mesures com la renovació del pla de façanes del nucli urbà per ajudar a la rehabilitació d’aquelles que estan en pitjor estat, també donar assistència i assessorament per demanar subvencions per instal·lacions d’ascensors, fomentar la col·locació de flors i vegetació ornamental a les façanes, instar als propietaris a construir o reformar els edificis en runes o a mig construir mitjançant sancions econòmiques i promoure el lloguer per a joves de pisos buits.

I, sobretot, cal un canvi radical en la lluita contra l’incivisme. Cal fer un pla per lluitar de ple contra aquest fenomen que castiga actualment el nostre casc antic: molèsties per sorolls a qualsevol hora del dia, prostitució, comportaments incívics de destrucció i embrutiment dels equipaments municipals. Tot això provoca el sentiment d’abandó, tant dels veïns que l’habiten com dels empresaris i autònoms que tenen el negoci a la zona. Els veïns han d’estar orgullosos de la seva ciutat. Prou passivitat!

Tampoc es pot oblidar que hem d’impulsar amb urgència la iniciativa per a aconseguir la declaració de la nostra catedral com a “Patrimoni de la Humanitat” per la UNESCO.

En resum, cal replantejar què volem fer amb el nostre centre històric, què volem fer amb la identitat de La Seu. Hem d’escollir si apostem per impulsar el petit comerç o si només volem grans superfícies; hem d’escollir si volem apostar pels negocis locals, activant així l’economia, o deixar passar les coses, agreujant així la despoblació que pateix La Seu d’Urgell per la manca d’oportunitats; escollir si volem una catedral “Patrimoni de la Humanitat” o quedar-nos estancats en la mediocritat. Cal actuar ja!
La Seu, sense dubte, ha d’escollir: futur.