Opinió 01/11/2015

Dimecres 'kunstank', dijous 'land art'

Art al carrer, enmig del ‘shopping’, a les muntanyes, en espais que no són els habituals d’exposició; una ‘frivolitat’, una evasió, més necessària que mai

i
Roser Porta
2 min

Demà passat la casa del masover, al costat del centre d’interpretació de natura de la Cortinada, serà l’escenari d’una exposició del venecià Joan Xandri. No és una exposició convencional, és 'kunstank', una iniciativa que consisteix a treure l’art del seu espai d’exposició habitual i integrar-lo en espais diferents, en un context inesperat. Elena Sánchez –amb un intens passat en una galeria d’art- ja va promoure, individualment, un altre 'kunstank' a la Cortinada i va sorprendre el públic amb l’obra de Jordi Casamajor dins l’església romànica. Una bona idea.

Sorprendre, jugar amb l’art, treure’l al carrer, popularitzar-lo, també han estat els objectius d’una altra iniciativa artística recent, idea de Pere Moles, i que ha estat un gran èxit: Land art Andorra. Fos 'land art' en sentit estricte o fos escultura urbana, o performance, o el que vulgueu, ha omplert Andorra d’escultures, un fet important per a un país turístic. Els artistes han estat els protagonistes de l’actualitat, els escolars hi han estat molt implicats, hi ha hagut instal·lacions en museus com el del tabac amb una entrada plena de mistos i bon humor i participació de la galeria Pilar Riberaygua. No han faltat les típiques dosis de polèmica (cada país del món té la seva caverna i la seva ració de populisme barat)

Però el 'land art' ha estat aire fresc, una mirada lúdica a un món que sovint és tancat, pedant, distant o incomprensible, ha aportat art per pensar, per sentir i també art només per jugar. (A més, si algú volia més profunditat, també tenia al seu abast l’esplèndida Dalí i la Divina Comèdia al Centre d’Art del comú d’Escaldes, tot un luxe.)

I encara més art, del fresc, molt naïf si voleu, el que hi ha a les avingudes comercials per decorar els ‘shopping weekends’ i ‘shopping nigths’ i ‘shoppings’ en general. Agradable en un país turístic. Turisme és qui, de fet, promociona aquest art al carrer, com també va subvencionar part del Land Art i no Cultura. Si el model cultural és aquest, si aquí hi ha un projecte, per què no fusionar aquests dos ministeris i tirar endavant més iniciatives?

Art per tots els racons, art al carrer, una mica d’evasió en èpoques molt dures, amb problemes i crisis molt greus. BPA precisament va ser un gran mecenes de l’escultura urbana, qui va pagar els 7 poetes de Jaume Plensa que s’alcen magnífics sota el Consell General, entre altres obres de l’artista que hi ha en espais del banc.

Una mica de bellesa, una mica d’evasió per oblidar uns moments les fotos de les cues de refugiats sirians sota la pluja, les imatges insuportables de nens xops o ofegats. Fins i tot a l’anomenada Jungla de Calais, un lloc infernal on s’amunteguen els humans que volen passar cap a Gran Bretanya, un indret on les màfies ja s’hi han instal·lat, amb un control policial duríssim, s’hi ha creat una tenda de campanya de color blau que és una biblioteca, un mínim espai on buscar una mica de bellesa, una mica d’evasió.

stats