Dinamarca

Londres. A la vora del Tàmesi i a tocar de la 'Tate Modern' hi ha la reconstrucció del 'Globe', un teatre isabelí. És el mateix teatre que surt (com a 'The Rose') a 'Shakespeare In Love', i hi ha una programació estable d’obres del Bard d’Avon. Quin personatge, el vell William. Avui, encara hi ha qui discuteix si va ser realment ell qui va escriure les obres que se li atribueixen, i fan cua els pretendents a endur-se tot el mèrit d'aquella increïble producció: Christopher Marlowe, el comte De Vere, un altre comte (el de Derby) i fins i tot Sir Francis Bacon.

Doncs bé. La famosa companyia del 'Globe' reviscut ve a Sant Julià, que per una nit es convertirà en el castell d’Elsinor. Fan una gira mundial, per celebrar els quatre segles que han passat des de la mort del Shakespeare oficial. Com va passar amb el concert de l’Elton John, Andorra és una etapa més, una tatxa clavada al mapa.

Quina sort que tenim. 'Hamlet'. Dinamarca. El fantasma del pare. Rosencrantz i Guilderstern, els amics d’infantesa que són enviats a Anglaterra a morir. La dissortada Ofèlia, ofegada al riu. La calavera del pobre Yorik, desenterrada a la primera escena de l’acte cinquè (“Alas, poor Yorick! I knew him, Horatio; a fellow of infinite jest, of most excellent fancy”). Laertes, mort per la ferida de la mateixa espasa enverinada que acaba amb els patiments del príncep. Totes aquestes meravelloses angoixes subtitulades perquè no hi hagi excusa possible. Jo no m’ho perdria (i em temo que m’ho perdré, per causes de força major). Passin-ho bé, perquè la resta és silenci.