Publicitat
Publicitat

'Disclaimer'

El cas és generar un sentiment de culpa: tots els missatges tenen com a objectiu intimidar i acovardir. De vegades sembla que els hagin redactat els torturadors de la NKVD o de la CIA

Tinc una petita mania (de les grans val més no parlar-ne): col·lecciono aquelles postil·les que acompanyen els correus electrònics i venen a dir que, si no ets el destinatari, l’esborris. En general, però, són textos d’un tremendisme exagerat, que intenten cobrir amb una ferotge retòrica administrativa una simple petició que podria ser formulada, sense patir-hi gens, amb una mica d’empatia. Ni que portessin annexats els plànols de la bomba de neutrons o un llapis de memòria amb documents Pujol! En general, si algú rep un email adreçat a una altra persona la culpa (i la responsabilitat) hauria de ser de qui l’ha enviat per error, i no pas de qui el rep per accident. Però és igual, el cas és generar un sentiment de culpa: tots els missatges tenen com a objectiu intimidar i acovardir. De vegades sembla que els hagin redactat els torturadors de la NKVD o de la CIA.

Si Howard Carter, a l’hora de trencar el segell de la tomba 62 de la vall dels Reis (la de Tutankamon, vaja), hagués llegit a l’entrada de la cambra mortuòria una admonició tan severa com la que trobem cada dia a la bústia ("La seva lectura, copia i ús estan legalment prohibits pel fet de contenir informació confidencial sotmesa a secret professional" o "i immediatament després procedeixi a eliminar-lo, incloent-hi totes les seves còpies i els arxius que puguin quedar gravats en el seu disc dur"), la història de l’egiptologia hauria anat per una altra banda.