Opinió 10/03/2016

Distàncies

Les distàncies sempre són les mateixes, tant de bo pogués escurçar la distància que hi ha d’Andorra a Astúries. Som nosaltres els qui posem 'nom' a les distàncies

i
Diana Pérez
1 min

Quan era petita anava a una escola al costat de casa meva, però el camí semblava una excursió: arbres, bassals, carreteres, ponts, passos de vianants... De més petita hi anava amb la mare i els germans, més tard, amb el meu germà mitjà, ja que la gran va passar a l’institut, i els últims anys, ja hi anava amb una amiga del carrer. Cada dia, més o menys fèiem el mateix recorregut. L’altre dia vaig fer el passeig amb el meu fill, i em va semblar una distància molt curta. També vaig passejar pel parc de la meva infància, pels carrers de la meva ciutat, i tot em va semblar molt petit i que tot estava molt a prop. Edificis que ja no hi són, fàbriques enderrocades, noves estructures, però la mateixa ciutat.

Vaig anar amb el nen a l’escola, era l’hora del pati. Feia un dia fred i plujós. Com tots els hiverns a Astúries. I llavors, em vaig fixar en les imatges que estaven penjades als vidres: semblaven les mateixes fitxes que jo vaig fer quan era petita. I de cop, mil imatges, del laboratori, de les aules, del gimnàs, de les excursions... Ja fa 30 anys que vaig començar el col·le i encara tinc mil instants guardats al meu cap!

Les distàncies sempre són les mateixes, tant de bo pogués escurçar la distància que hi ha d’Andorra a Astúries. Som nosaltres els qui posem 'nom' a les distàncies. El meu objectiu és que tot i que hi hagi distàncies, els records siguin sempre infinits.

stats