Diuen, diuen, diuen

Diuen que el confinament ens ha fet passar del correcuita a la calma però a mi no em tranquil·litza gens haver-me de responsabilitzar de cinc àpats al dia

Diuen que en el confinament les persones hem dedicat temps a pensar en el que és important però jo no m’havia passat mai tantes hores reenviant mems i escoltant en bucle àudios d’acudits que m’han fet pixar de riure. Ho atribueixo a l’estrès claustròbic, perquè, admetem-ho, tampoc no eren tan graciosos.

Diuen que el confinament ens ha fet canviar d’hàbits, que ens hem posat a cuinar pastissos com si no hi hagués un demà però jo només he posat al forn (que fins ara només feia d’armari) tres safates de magdalenes, una coca de iogurt, una de plàtan, una de formatge i dos ‘brownies’, cosa que, admetem-ho, rebenta la proporció dels últims anys que es redueix a encarregar tres cops l’any un pa de pessic d’aniversari al forn de sota casa.

Diuen que en el confinament les dones han deixat de preocupar-se per complir amb els cànons establerts de bellesa (bravo!), però jo no m’havia passat mai tantes hores davant del mirall. Qui diu mirall diu pantalla de zoom, teams, jitsi o whatsapp. Que mentre l’altre parla, admetem-ho, ningú no el mira, perquè tothom es passa la videotrucada estudiant-se noves arrugues, imaginant pentinats o corroborant el perfil bo.

Diuen que el confinament ens ha fet passar del correcuita a la calma però a mi no em tranquil·litza gens haver-me de responsabilitzar de cinc àpats al dia. Qui va decidir que havien de ser tants? Que està molt bé que mengin bròquil però que el cuinin a l’escola que fa pudor, i l’entrepà de pernil del bo que els el porti l’àvia. Admetem-ho, ja se n’ha fet un gra massa que les mares (i els pares) haguem de tenir cura dels vostres alumnes i dels vostres nets i netes.

Diuen que només es parla del coronavirus. A la sopa. Diuen, diuen, diuen. Però jo no. Què va. Jo soc molt capaç de mantenir la distància social necessària per tractar altres temes. Per això abans d’asseure’m a l’ordinador em confino un moment al lavabo, em rento les mans durant vint segons i em desinfecto amb gel. Desescalo el graó del bany i pel passadís em trobo els dos nens, un sobre l’altre, però què feu tant junts, se m’escapa, que us penseu que esteu en la fase 3 o què? I molt digna, m’assec a l’escriptori i activo l’antivirus, orgullosa per estar a punt d’escriure un article sencer, cas aïllat, lliure de Covid.