Aquesta és la famosa estança que ha arribat a l'anhelada qualificació? Centenars de dones i homes primavera, estiu, tardor i hivern hi passen cada dia. Quina és la clau? Quants secrets estotja aquest indret?
Ja d'enfora trobam el pare de Tolo Serra, republicà emblemàtic de Ciutat (carrer de l'Argenteria) que s'allistà amb els 'nacionales' a la batalla de l'Ebre per a, en ser allà, tot ben planejat, passar als bons, al bàndol republicà, el legítim i el legal vigent. Aquest home, Joan Serra, fou qui donà l'impuls al Bar Plata, que en poc temps es convertiria en un cau de rojos al centre de Palma. Les vicissituds que duen el llogaret a ser el que és avui són molt males de citar una rere l'altra. La seva ànima, Tolo Serra, fill de l'il·lustre personatge esmentat, dirigeix un 'cotarro' que comença de matinada, a les hores petites, i veu desfilar la més variada concurrència. Un bar popular convertit en pal de paller d'un carrer i d'un barri on el tsunami de la suada gentrificació ha arribat als extrems més inversemblants. Al Bar Plata pots dinar, mallorquinament, a uns preus tan populars que tanmateix ja ningú del redol pot competir-hi. Demanau un llonguet i un cafè i veureu que Ciutat encara no és perduda. Molts de vostès ja coneixen el Plata, en Tolo i el seu escuder Pedro i quasi sempre n'Àlex, fill seu. Ara bé –i aquí entra en acció servidor–, aquest no és pas un article de propaganda. Ara que n'és el temps, demanau una 'emblemàtic milk', una llet preparada d'estiu, granissada i amb el polsim de canyella corresponent, aturau-vos-hi una estona i degustau una recepta antiquíssima que el seu fundador confeccionà a mitges amb l'apotecari Miró del carrer Colom, que li passà una antiga poció que no us revelarà, però que la fa única. Du un esquitet d'esperit mal de concretar i discret, molt discret, però que dona a la recepta, i a tota la copa de vidre en fred, un paladar difícil de comparar a cap altra beguda del mercat. Com he dit, no és publicitat, és la putadeta de l'estiu, s'acaba sovint i no és gens fàcil d'elaborar i l'artista Tolo Serra ha d'estar pendent que n'hi hagi i és tota una història i és tot un secret que mai no revelarà, provau-la. El seu autor a la batalla de l'Ebre va estar en el costat dels bons, els de la lluita sense mirar si al final guanyaràs, amb la raó i la civilització de les coses pensades a cada moment, com aquesta. Bon estiu.
