Educació i/en/amb valors

Cal trobar espais en els quals poder analitzar, tractar i debatre temes amb la pausa, reflexió i profunditat necessària

Aquesta setmana ha finalitzat la 35a Universitat d’Estiu d’Andorra. Un espai que ens permet trencar amb la immediatesa, superficialitat i debat, més centrat en les formes que en el fons que darrerament semblen monopolitzar el debat públic, ja sigui en els mitjans tradicionals a través de les tertúlies o a bé a les xarxes socials.

Sota el títol 'Els valors: passat i futur', la temàtica d’aquest any versava sobre un aspecte crític a la nostra societat. Crític en el sentit que un element comú (que no únic) a les darreres crisis que hem patit els últims temps (financera, econòmica, social i política) sembla ser una crisi de valors subjacent a totes elles.

És per això que ha estat un exercici molt interessant poder analitzar i debatre sobre els valors des de diferents perspectives que ha permès poder fer una anàlisi i debat global: la mobilitat i l’arrelament, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, construcció de l’individu, la societat, l’educació, convergència generacional i envelliment.

D’entre tots aquests, en voldria destacar un i que, a més, va ser un dels punts de la reflexió final que va fer el ministre d’Educació en la clausura de l’acte: l’educació i els valors, que de forma subjacent sortia reflectit a la resta dels debats.

Educació i valors, o com molt bé va incidir el ministre, potser hauríem de parlar “d’educació en valors”, en el sentit que l’escola en la concepció a la qual està evolucionant a tot arreu ha de ser protagonista també en aquest àmbit. De la tradicional formació per adquirir coneixement o per adquirir els recursos necessaris per tal de poder accedir al món laboral, evolucionem a una educació en competències, o com bé va expressar el ministre: educar ciutadans. I aquí sí que té un rol molt important l’educació en els valors.

S’obre de nou aquí el debat si aquesta part de l’educació l’ha d’assumir l’escola o és una responsabilitat de l’àmbit familiar. Segurament ha de ser una responsabilitat compartida ja que, tenint en compte que l’escola és el lloc on els nostres infants i adolescents passen la major part del temps, no pot renunciar a educar en aquest sentit. També anava més enllà bo i assegurant que si volem una educació en valors, cal també una educació amb valors i, per tant, cal que aquests també siguin presents en tots i cadascuna de les persones que intervenen en el procés educatiu.

El debat és ampli, amb molt matisos i, segurament, amb molts punts de vista però, com bé deia a l’inici, cal agrair que en un moment en el qual la societat sembla que està perdent aquest valor, puguem trobar espais en els quals poder analitzar, tractar i debatre temes amb la pausa, reflexió i profunditat necessària per mirar de fer créixer la nostra societat.