Em falta memòria per al Pokémon Go

L’altre dia em vaig intentar descarregar al meu mòbil el Pokémon Go, afortunadament no tenia prou memòria al meu obsolet telèfon mòbil, perquè en cas contrari suposo que hagués caigut de quatre potes a l’addicció pokemaniaca que està dominant el món mundial. Deu tenir gràcia una estoneta, però el que em pregunto és quanta estona trigues des que et baixes el joc i jugues com a distracció fins que se’t queda la cara de 'gilipolles' que camina pel carrer mirant el seu trajecte a través d’una pantalla buscant qui sap què.

Reconec que m’agrada perdre el temps jugant a 'paridetes' d’aquest tipus, però mai aconsegueixo enganxar-me gaire, me’n canso, i com que aquests jocs estan programats perquè quan estiguis enganxat comencis a pagar, quan he de començar a pagar passo de fer-ho i aleshores tot es fa lent, trigues a tenir noves vides, has d’acumular cada cop més monedes virtuals i me n’acabo cansant. Em va passar amb Clash of Clans, conforme avançava més trigava a poder fer coses i el joc es convertia en un suplici de paciència, amb el Candy Crush se m’acabaven les vides i passava de compartir-ho al Facebook i atabalar els meus amics perquè em donessin vides i amb el Preguntados em passava tres quarts del mateix. Sóc mal client d’aquests jocs perquè quan aconsegueixen enganxar-me em surt el garrepa que porto a dins i passo de gastar-me un euro amb aquestes 'paridetes'.

Però reconec que el Pokemon Go té la seva gràcia, anar caçant pel carrer ninotets virtuals ha de ser ben parit, però em fa tanta por que se’m quedi cara de burro mirant una pantalleta que em fa un cert respecte baixar-me’l. I què passarà quan hi estigui enganxat? Ja ho veig a venir, que Nintendo, el propietari de Pokemon Go, haurà signat grans contractes comercials amb importants cadenes d’hamburgueseries i posaran tots els Pokemons allà, de manera que les caceres acabaran en alguna cadena de restaurants, i ja que serem allà consumirem, perquè ja que havíem de dinar i ja estem aquí doncs som-hi. I aquí, per molt garrepa que sigui, consumiré, perquè “igualment havia de dinar”.

Arribats aquí, la meva parella, la Merxe, que està mirant de què va aquest article, em diu: “què és això del Pokémon Go? És la primera vegada que ho sento”, com sempre, ella en el seu món! Encara no han passat ni trenta segons de la citada conversa, que la Merxe ja el té instal·lat al seu mòbil i la veig corrent per casa buscant Pokémons amunt i avall! A veure quan temps trigo a resistir la temptació pokemaniaca.