Embolica que fa fort!

Ahir van passar els reixos i vam menjar tortell. Melcior, Gaspar i Baltasar, els Reis d’Orient (i no els ‘Reis Mags’), com cada any van desfilar amb les carrosses mentre els patges s’ocupaven de repartir els regals per les cases. Llums, música, caramels i confeti a balquena. A tots ens il·lusiona veure l’entusiasme dels més petits perquè la seva innocència no té límits i converteixen el moment en una nit màgica. Tot i així, d’uns anys ençà s’han imposat noves mesures de seguretat i hem de mirar la cavalcada darrere d’unes tanques. Atapeïts per l’eixabuc de gent rebem la pluja de caramels com podem. Algunes famílies treuen les bosses de plàstic per recollir caramels a dojo, d’altres obren el paraigua per arreplegar-ne encara més, perquè no sé què tenen els caramels de ses majestats que fan que tothom embogeixi!

Però les tanques a les cavalcades no són l’única novetat d’aquestes festes, també ha canviat la manera d’embolicar els regals. D’uns anys ençà, quan en un establiment demanes que t’emboliquin el que vols comprar, en la majoria dels casos t’etziben secament que no s’ofereix aquest servei. A canvi, et donen un sobre o un tros de paper que de ben segur que arribarà rebregat a casa. Ara tot és ràpid. Compra, paga i avall! I en veure el regal, estripem el paper també compulsivament, a corre-cuita.

Al Japó, quan s’ofereix un regal l’embolcall és tant o més important que el que hi ha a l’interior del paquet. Potser no cal fer-ne un cerimonial, però quan reps un present ben embolicat, l’emoció augmenta. De fet, trigues una mica més a obrir-lo perquè et sap greu de desmuntar els llaços i els detalls, perquè saps que no és només una formalitat, sinó que darrere d’aquell obsequi hi ha la voluntat de complaure’t. I aquí rau la diferència entre ‘embalar’ i ‘embolicar’. Podríem dir que ara, la majoria de regals ‘s’embalen’, és a dir, es cobreixen de qualsevol manera, com quan protegim un material lleuger. Però ‘embolicar’ és més que això, pot arribar a ser gairebé un art. A més, ‘embolicar’ és un mot polisèmic. Si ens ‘emboliquem’ amb segons qui ens podem ‘ficar en un embolic’. Quan es gira mal temps també podem dir que ‘s’ha embolicat’ el dia, però els ‘embolics’ més famosos són els de faldilles o de pantalons! Perquè no ens enganyem, durant les festes nadalenques amb tanta gresca i cava, d’’embolics’ n’hi ha molts. I així, podríem anar buscant exemples per ‘embolicar encara més la troca’ i ‘embolica que fa fort’!

I us preguntareu, ‘què t’emboliques?’ perquè amb tanta polisèmia la digressió s’ha convertit en un ‘embolic’. I justament no us volia embolicar sinó únicament reclamar embolcalls elegants, perquè torni a haver-hi embolicadors que amb l’art de l’embolicament emboliquin embolcalls amb gràcia!