OPINIÓ

Emergència

L'atzar ha volgut que el gegant Thomas Cook fes fallida durant la Setmana mundial d'acció pel clima. El dilluns de la mateixa setmana que es convocava la primera vaga mundial pel clima amb milers de persones mobilitzades als carrers d'arreu el món. Algú pensaria que les coses comencen a col·locar-se, però malauradament ja s'encarregarà el sistema de "recol·locar-ho" a la seva manera. No caldrà esperar molt perquè un altre gegant empresarial ocupi el nínxol de mercat que ha deixat Thomas Cook, i ja veureu que això es produirà sense que faci falta la intervenció superheroica de cap estat al rescat de les empreses involucrades en la fallida -que no de les persones treballadores, alerta-, sinó que serà així per pura i simpla lògica economicista pròpia del capitalisme.

És curiós que es faci servir la paraula "nínxol" de mercat per referir-se als buits que esdevenen "oportunitats de negoci" en el sistema capitalista. Un sistema biocida, ecocida, suïcida diria jo, que cava la seva pròpia tomba amb la crisi climàtica que ha generat.

El Govern Armengol anunciava el dijous de la mateixa setmana que declararia l'emergència climàtica, però ja ens agradaria veure en aquesta qüestió el mateix entusiasme, esforç i una vertadera assumpció d'emergència com la que han demostrat en el cas de la crisi Thomas Cook. Va faltar temps per tenir les primeres reunions d'urgència amb els empresaris del sector -que no amb els treballadors, alerta. I tot sigui dit de passada, a mi personalment, aquest fet em va escandalitzar. Les empreses són empreses, guanyen els seus diners i corren els seus riscs. El Govern hauria d'haver focalitzat la seva prioritat en les persones que, fruit de la fallida, quedaven de cop i sense cap explicació al carrer. Això, però, ha estat secundari. I ja es poden demanar disculpes a posteriori, que és un fet ben significatiu de què és el vertaderament important per als governs de les societats capitalistes. Més clar, aigua. I no són les persones. Les persones no són primer.

Fet aquest incís, retorn a la tan sorprenent diferència en l'actuació del Govern davant dues emergències reals: la de Thomas Cook i la climàtica. Greta Gumberg va entimar a les elits financeres i polítiques del món al Fòrum Econòmic Mundial de Davos: “Vull que actueu com si s’estigués incendiant casa vostra, perquè s’està incendiant”. Estarem d'acord que així s'ha actuat, de fet, s'està actuant, davant la fallida del grup de viatges Thomas Cook sense que hagi fet falta cap mobilització al carrer ni cap demanda concreta. El Govern ha actuat per iniciativa pròpia davant un cop que no fa més que posar en evidència la vulnerabilitat del nostre sistema econòmic balear. "Vivim del turisme". Algú se n'havia oblidat? El Govern no.

El que no té tan present és que aquesta afirmació requereix un matís important. Com diuen els companys de l' Asamblea Canaria por el Reparto de la Riqueza i que no em cans de repetir: tu no vius del turisme, el turisme viu de tu. Nosaltres no vivim gràcies al turisme, el turisme, representat per aquests grans monstres, viu a costa de nosaltres, del nostre territori i de les nostres vides (cada una, les concretes, les que tenen noms i llinatges).

El turisme no és més que una expressió del sistema capitalista, i aquest no genera vides dignes, aquest mata, persones i planeta. Aquesta és la vertadera emergència. I davant aquesta, ens trobam amb les declaracions d'intencions forçades per les circumstàncies per part de les institucions i poca cosa més. Voldria veure reunions d'urgència, la creació de comissions específiques per afrontar la crisi (climàtica) i redirigir polítiques i pressupostos a la diversificació econòmica, invertint en formació de treballadors per tal de recuperar oficis i treballs vinculats a la recuperació de les sobiranies usurpades pel capitalisme (alimentació, cures, habitatge, energia...) i al nostre mosaic territorial (mar, muntanya, pla, espais urbans, sòl rural...). Voldria veure una paralització immediata d'inversions i projectes que aprofundeixen en la crisi climàtica: autopistes, nous creixements d'infraestructures, inversions per atreure més turistes que arriben en avions, creuers i vaixells a costa d'emetre grans quantitats de CO2 i altres contaminants, en un territori ja sobreexplotat i que necessita declarar l'emergència de protegir els recursos que hi possibiliten la vida. Voldria veure reunions d'urgència amb l'estat espanyol, per dir-li que ens plantam, que no seguirem alimentant el monstre. Voldria veure desobediència si cal, a les altes institucions, que només fan polítiques de 'green washing'. Ni capitalisme verd, ni economia circular, ni clubs d'empreses per a la transició ecològica, que només veuen una manera de seguir dins la lògica de l'acumulació, amb un nou producte de mercat. Voldria veure una denúncia de tot això des de les institucions i una societat que ho acompanyàs i cercàs les alternatives en clau de comunitat i no en la de salvar-se el cul individualment i caigui qui caigui davant el col·lapse. Aquesta és la vertadera emergència.