Enfront la UE obsoleta

Aniria bé de tant en tant que recordéssim que no negociem amb una democràcia real, sinó amb un club d'estats que vetllen únicament pels seus interessos com el que són, no com el que representen

Ara que estem de ple immersos en les negociacions amb Europa per un acord d'associació, encara que sigui amb el fre de mà posat a l'espera de la convocatòria electoral de casa nostra, fora bo que aprofitéssim aquest temps per aixecar el cap del paper, miréssim més enllà dels alts funcionaris i les classes dirigents amb qui estem acordant el nostre futur, obríssim focus i albiréssim un bri d'esperança perquè aquesta Europa vergonyant i caduca comenci a fer un gir a partir del maig del 2019 quan se celebraran els comicis al seu Parlament, tot i que de parlament només en té el nom, però deixa molt que desitjar pel que fa al concepte: qui mana realment a Europa són els estats, els seus consells de ministres, i no pas els eurodiputats elegits pels ciutadans europeus. Aniria bé de tant en tant que nosaltres, com a país tercer que som, recordéssim que no negociem amb una democràcia real, sinó amb un club d'estats que vetllen únicament per als seus interessos com el que són, no com el que representen.

Gianis Varufakis i Srecko Horvat, l'exministre de Finances grec que tants maldecaps va donar a la troica i el filòsof i activista polític croat, són dos noms que van associats a la necessària (re)construcció d'una Unió Europea que realment vetlli per una prosperitat compartida entre els ciutadans europeus sense tenir en compte l'estat al qual pertanyen. Desafiar democràticament unes classes dirigents que han fet de la UE un projecte obsolet immers des de fa temps en una crisi econòmica, social i política que ha esdevingut crònica. Aquest és el gran repte del moviment que encapçalen aquestes dues persones, Varufakis i Horvat, el DIEM25 que vol fer possible vertebrar un eix progressista internacional que desmunti l'actual sistema enquistat en el si de les institucions europees.