OPINIÓ

Enguany per Sant Jordi

Quan estudiava a la Universitat de Barcelona, vaig poder protagonitzar un parell d’aquells Sant Jordis per les Rambles. En contra del que poden pensar molts d’illencs, el Dia del Llibre no és allà un dia festiu bàsicament perquè els catalans no ho volen. El que pretenen no és que sigui festiu sinó una jornada festiva o ludicofestiva.

Aquí, que és molt diferent, ens hauríem de rumiar la possibilitat de fer-lo festiu. Això s’ha notat més enguany perquè el 23 s’ha escaigut en dilluns, després de dos anys que s’esdevenia en cap de setmana. Els dies feiners tenen de bo que el matí es viu una mitja part més tranquil·la, amb molts de professors que passegen amb els alumnes. És el que ha passat aquesta vegada. No obstant això, no es registren vendes tan bones ni per als llibreters, que aquest dia descompten el 10% en el preu dels llibres, ni per als floristes; enguany que s’ha decidit que els primers no poguessin regalar roses per la compra de llibres, de la mateixa manera que els floristes no donen llibres quan els compres una rosa. D’això darrer, n’han sortit afectats els partits polítics que volgueren ser presents a la festa (ERC, EU, El Pi, PSOE i MÉS), que, tret dels primers –que només les repartien entre els seus militants–, no tenien roses per vendre com els altres anys. A part dels coneguts i simpatitzants, la gent del carrer no se’ls ha acostat tant i això els ha deixat en una situació estranya, en terreny de ningú, arraconats tots plegats a la plaça d’Espanya com si no formassin part de la festa i amb més d’un que es demanava què hi florien les formacions polítics inaugurant ja la campanya electoral de l’any 2019.

Sant Jordi, el proclamat com el dia del Llibre, commemora l’aniversari de la mort de Shakespeare el 23 d’abril de 1616, el mateix dia que s’enterrava Miguel de Cervantes, que havia mort la jornada anterior, considerats, el poeta i dramaturg anglès i l’autor del ‘Quixot’ com les dues figures senyeres de la literatura universal. Els castellans solen afegir que aquest dia també es produí el decés de l’Inca Garcilaso de la Vega.

Aquest curs el meu Sant Jordi degué començar quan vaig demanar als meus alumnes d’oposicions de Català de l’STEI si tindrien a bé que ajornàssim la classe de dilluns dia 23, atès que coincidia amb el Dia del Llibre. Divendres de la setmana passada, assistia a la conferència d’Anna Villalonga a la Biblioteca Ramon Llull de Palma, que va ser companya meva de la Facultat, que tractava sobre ‘Manuel de Pedrolo i la novel·la negra’. La intervenció de la professora de la UB i comissària de l’any Pedrolo en el centenari del seu naixement dissertà sobre les cinc novel·les negres de l’autor de l’Aranyó –‘Joc brut’ (1965), una de les més conegudes, ha estat programada anys i panys als instituts de secundària– i la creació de la mítica col·lecció policial de La Cua de Palla, que serví per introduir en català mestres del gènere negre com ara Simenon, Hammett, Chandler i Le Carré. Dissabte, a Embat Llibres, dins el mateix cicle de Febrer Negre, Villalonga presentava la seva novel·la sobre el gènere, ‘El somriure de Darwin’, atès que és una de les grans revitalitzadores del negre a Catalunya.

Sant Jordi també és el dia que les llibreries treuen paradeta al carrer i emboliquen les taules amb bandera mallorquina –que altra cosa no és la senyera. I també quan treim els nostres escriptors a rotlo perquè conversin amb els lectors i els signin llurs novetats editorials.

L’endemà de Sant Jordi sempre és bon hora per consultar els diaris. I constatar gojosos que els llibres que més s’han venut aquest curs, el primer d’ençà de l’històric 8-M, els hem d’atribuir a les dones: arrasaren les escriptores mallorquines Llucia Ramis, amb ‘Les possessions’ (III premi Anagrama de Novel·la), i Carme Riera, amb ‘Venjaré la teva mort’ (Edicions 62). Les seguia la reedició del ‘Vocabulari privat’, d’Antònia Vicens i Josep Maria Llompart, que reedita des de Calonge l’Adia Edicions, de Pau Vadell. Trob que enguany, que també se celebra l’any Llompart per tal com es compleix el vint-i-cinquè aniversari del seu decés, era un bon moment perquè l’autor de ‘Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona’ aparegués com l’únic home en el rànquing dels més venuts.

Etiquetes