No hauríem de callar davant la hipocresia d’aquells que s’han omplert la boca de meloses remembrances sobre ‘la batalla de la Dragonera’ i ara s’escabellen perquè mitja dotzena de joves llancen confeti i encenen bengales davant un bar. Quins collons! Si, en lloc de comprar la narració ja empaquetada que els fa la dreta que els vol fora de les ‘seves’ institucions, s’aturassin un moment a recordar què deien els seus progenitors de les ‘heroiques’ accions de fa 40 anys, empegueïts es descobririen equivalents davant el mirall generacional. Enmig de la confortable autocomplaença de la celebració de la lluita per la Dragonera, voluntàriament s’han volgut oblidar les opinions que consideraven violents els que acamparen a l’illa. Els més monolítics defensors de l’ordre els titllaren directament de prototerroristes, de cadells que s’iniciaven en la violència en una espiral que res de bo preveia. La resta de benpensants, condescendents pseudoliberals enriquits en la contradicció del franquisme, amb suficiència decretaren que tots eren uns bruts, lascius i panxacontents. Avui els fan homenatges. Idò, no. Ni eren ni són terroristes els que empren l’acció directa per denunciar la cobdícia, com no ho són els taxistes que col·lapsen la ciutat amb les extraparlamentàries protestes en defensa dels seus interessos particulars. Són aquells que no consenten governs progressistes els que han inventat el mot turismefòbia, l’empren com qui té una joguina nova, criminalitzen la protesta i aconsegueixen que les víctimes de les excrescències del turisme les defensin com si en el manteniment de la injustícia i l’explotació laboral els hi anàs la vida. Ja han guanyat!
