Errors que condemnen

Un fracàs del conjunt de la classe política que alguns, en comptes d’admetre’l i fer autocrítica, intenten traspassar la culpa a la ciutadania, per via de transformar una llibertat en una imposició que restringeix la llibertat

Que fàcil és llançar per la borda el capital social i electoral que tant ha costat aconseguir. Després d’uns anys de bona oposició i alguna sorpresa electoral –sense oblidar que mai s’han acabat d’aconseguir els objectius que s’havien marcat–, el Partit Socialdemòcrata ha patinat de valent.

Planteja tants problemes proposar el vot obligatori que no sé per on començar. Primer de tot, i atesos als resultats dels últims comicis, sembla una rebequeria sorgida de no guanyar. L’obligació de votar recorda perillosament règims autoritaris sense cap altre indici de democràcia que el que proclamen els que manen. Però anant més enllà, si s’obliga a votar, què els passarà als que desobeeixin? Se’ls castigarà?

De debò Pere López està proposant l’inici d’un camí que pot acabar derivant en un càstig al ciutadà que no voti? No em plantejo ni tan sols que s’hauria de crear una unitat administrativa –més funcionaris i per tant més despesa– per controlar qui ha votat i qui no. Alhora, també per tramitar els expedients sancionadors i els conseqüents –i lògics– recursos a la Batllia. No té cap mena de sentit, s’agafi per on s’agafi.

El segon gran greuge és atemptar contra la llibertat de vot del ciutadà. De la mateixa manera que votar, i fer-ho a qui més convingui, és un dret fonamental democràtic, també ho és no fer-ho. Demanar el vot obligatori argumentant la baixa participació és acceptar que la classe política no ha generat prou interès per mobilitzar la ciutadania.

Un fracàs del conjunt de la classe política que alguns, en comptes d’admetre’l i fer autocrítica, intenten traspassar la culpa a la ciutadania, per via de transformar una llibertat en una imposició que restringeix la llibertat. Fer-ho des de la derrota és cridar als quatre vents que t’enfurisma que el suposat votant d’esquerres d’Andorra no et voti.

Per últim, em preocupa copsar com, després de diversos anys demanant el vot per a la població resident, López acabi demanant el que ha proposat. La lluita mai serà convertir un dret en un deure. Menys encara si el motiu –no massa dissimulat– és buscar l’última bala per guanyar unes eleccions. Trair-se a un mateix és el més trist que pot passar. I passar de demanar el vot del resident i una democràcia més participativa basada en consultes a proposar el vot obligatori em sembla una de les traïcions pròpies més grans que recordo.

Si la proposta és seria, la resposta del simpatitzant socialista també ho hauria de ser. Personalment, no toleraria que ningú, i menys una persona que aspira a estar al capdavant d’un país, m’obligués a votar. Aquesta proposta sembla únicament una resposta a la por d’acabar l’etapa com a líder del partit sense haver governat. Jo, com a ciutadà d’Andorra que no vol veure més amenaçada la seva democràcia, preferiria que reflexionés sobre el que ha dit. Més encara, em sembla tan flagrant la falta democràtica de les seves paraules que, personalment, només hi veig dues sortides: o es retracta públicament de l’atac que ha comès a la llibertat que intrínsecament suposa votar, o dimiteix.