OPINIÓ

Escarrer enceta la campanya

La crònica de la inauguració del Palau de Congressos de Palma ens recorda on vivim i qui comanda. Un acte propi del segle XVIII per batejar un projecte que se’ns ha venut com a avantguardista. Súbdits espanyols, amb banderes d’aquestes que la UIB no censura, apostats a la porta de l’edifici que ha pagat vostè, per deixar-se acaronar el llom pel seu senyor. Un magnat de l’hoteleria, gran explotador de treballadores, amb comptes a paradisos fiscals, decidit a iniciar la campanya electoral, un any mig abans dels comicis, davant la inacció del partit que patrocina. I com a comparsa, els actuals governants, incapaços de controlar el guió de l’esdeveniment i disposats a rebre clatellades sense protestar gaire.
En lloc d’agrair als representants de l’esquerra el regal del centre de convencions, la disposició tercera de la Llei turística o la desídia a l’hora de perseguir la sobreocupació hotelera, Escarrer va optar per escopir-los a la cara. Al president de Melià, sempre insaciable, criticà l’ecotaxa, com si l’impost li importàs un pebre, però callà que el seu únic objectiu és que tornin els seus al Consolat i que si fa falta tornarà a fer assemblees de treballadors per demanar-los el vot (com ja va fer per posar fi al primer Pacte de Progrés).
Però a l’aquelarre li mancava el plat fort. En una pirueta delirant, l’humorista que va amenitzar l’acte va voler fer de bufó del rei vestit, justament, de monarca. Es va riure dels polítics assistents i va acabar la seva actuació amb una lloança a la Guàrdia Civil. Això és el que passa quan l’ex-cap de gabinet de Jaume Matas, ara a sou de la gran cadena hotelera, organitza un acte ‘institucional’ sense que les institucions vulguin saber-ne res.
En contraprestació, propòs que Miquel Àngel Llonovoy –humorista amb un talent infinitament superior a El Casta– faci de mestre de cerimònies dels actes de Biel Company. Seria estimulant per a tothom.
De tota manera, governi qui governi, sempre comandaran els mateixos i la festa la pagarem nosaltres. Per ventura l’únic que ens queda és la llibertat de no riure’ls les gràcies.

El debat de política general de la comunitat s’acosta –el 17 i el18 d’octubre són les dates més probables– i encara no sabem qui hi intervindrà per part de Podem (tot depèn de qui guanyi les primàries) i del PP. El més lògic és que sigui Company mateix.

Més d’una setmana després que el degà Miquel Deyà aplicàs la seva censura arrabassant una estelada als estudiants, la UIB continua sense aclarir si està per la llibertat d’expressió o per la repressió. Segurament, els esforços del rector estiguin dirigits a esbrinar què passa amb la Facultat de Filosofia i Lletres, on l’ambient comença a ser irrespirable. Continuarem informant-ne.

PD: El projecte 'Jo hi era' vol rescatar de l’oblit els 800 presoners que es calcula que passaren pel castell de Bellver a partir del cop d’estat feixista del 1936. Memòria recuperada a través de les incripcions que republicans d’esquerres, sindicalistes i altres lluitadors per la llibertat deixaren als murs de l’edifici. Les parets i la història parlen mentre la pedra de la Feixina continua dreta. #SaFeixinaSíQueTomba.