Esclopatge

Es diu que els obrers revolucionats feien malbé les màquines de la revolució industrial posant els esclops que calçaven entre els engranatges

Deia el gran Fiter i Rossell en el seu Manual que els andorrans són, en general, "pacífics, quiets, reposats, alegres de geni, ferms en la religió i constància de la paraula, devociosos, caritatius, no maliciosos, torpes, lladres ni sanguinyolents; són amants i temerosos de la justícia i obedients a ella". I encara més: "Pareix que lo clima del país o lo temor de la justícia les apega dins breus dies a la major part d’aquells que d’altres països han vingut a habitar en nostres Valls". De casa o de pis, congènits, vernàculs, oriünds, empeltats, exportats o importats, doncs, tots som bona gent de mena, i els que no ho són d’origen se’n tornen per fricció i per contacte. Amb les nostres coses, és clar, perquè qui no té un all, tindrà una ceba. Per això ha generat tanta alarma social el sabotatge dels ginys de Pal. Pot ser d’ajuda explorar l’etimologia de la paraula sabotatge, que vindria del francès sabot, ‘esclop’. Es diu que els obrers revolucionats feien malbé les màquines de la revolució industrial posant els esclops que calçaven entre els engranatges. ¿Quin sentit té fer malbé les pobres sirgues, que donen feina i riquesa, que no fan mal a ningú? Potser és que el Shangri-La pirinenc ha desaparegut en un revolt de la història i ja hi comença a haver andorrans (de casa o de pis, congènits, vernàculs, oriünds, empeltats, exportats o importats) maliciosos, torpes, lladres i sanginyolents, i que han perdut el temor a la justícia.

Etiquetes