Escudella conciliadora

Cada any a l’escola andorrana fan la tradicional escudella, en què la família dels alumnes està convidada a menjar amb els infants. És una cita molt especial perquè els pares poden compartir amb els seus fills i amb la resta de la classe, inclosos els mestres, una estona. És una experiència de convivència, els infants se senten especials perquè poden mostrar a la família els espais de l’aula (a maternal), els seus companys... Bé, això els que poden perquè, malauradament, no tots els pares o familiars poden anar-hi. I veure la cara de felicitat del meu fill de tenir els dos pares a la classe, contrasta amb l’expressió de tristor dels infants que s’han quedat sols. És molt dur que et preguntin, “per què la meva mare no ha vingut?” I no sàpigues què contestar.

Sembla una ximpleria però dóna per pensar-hi. La conciliació laboral i familiar és una utopia, ens matem a treballar per poder viure i no veiem créixer els nostres fills. Se’ns està escapant la seva infància i no podrem tornar enrere. El que em fa més por és penedir-me en un futur de no haver compartit amb ell més moments “per culpa” de la feina. Però de qui és el problema i on està la solució? No es tracta de posar més guarderies i més ludoteques. La solució tampoc és apuntar-los a fer activitats extraescolars per tenir-los “col·locats”. Es tracta de passar més temps amb ells. Sí, però com?.

Alguns països estan aplicant mesures de reducció horària. Jo crec que és un encert. Si treballes en una empresa en què et fan reducció de jornada, et ‘’deixen’’ plegar abans per estar amb la teva família, però a canvi tu has d’obtenir els mateixos resultats... és obvi que aniràs més content a la feina i que el teu rendiment, efectivament, serà superior! Si fins i tot poguéssim treballar des de casa, en moltes ocasions deixaríem de veure la feina amb la perspectiva actual d’explotació de treballadors. I crec que els resultats serien molt positius.