Esmenar per avançar

El temps, però sobretot el dia a dia i les polítiques del nou govern català per 18 mesos acabaran donant o traient la raó a uns i altres

L'article que vaig escriure la setmana passada en aquest mateix espai és evident que ja ha caducat. Hi deia que en el cas que fracassessin les negociacions -com semblava del tot possible- entre els grups independentistes al Parlament de Catalunya calia esgrimir de nou a través d'una batalla electoral. Primer perquè si els polítics no eren capaços de complir el mandat de les urnes, calia que els ciutadans els posessin a lloc i tornessin a decidir majories i minories. I segon, que cadascú anés sota les seves sigles, és a dir, cadascun dels actors -Mas, Junqueras, Gabriel...- concorreguessin a cara descoberta, sense amagar-se ni en cap coalició pel "sí" ni en cap front d'esquerres. Era, des del meu punt de vista, l'única manera que el votant, l'independentista en aquest cas, podia castigar o premiar els seus en aquesta agonia negociadora a la qual han estat sotmesos diàriament. Però no ha calgut.

No ha calgut perquè el que semblava impossible ha acabat esmenant-se per poder avançar i per eixamplar. Però a ningú se li escapa, malgrat l'eufòria del moment de bona part del món independentista per haver assolit un acord i haver investit un nou president, que el desgast ha estat enorme, que el pacte ha comportat grans sacrificis a banda i banda i que ha deixat moltes ferides, algunes d'elles ben obertes i ben profundes que trigaran a cicatritzar. I també, certament, ha erosionat la base electoral tant d'uns com dels altres, sobretot de CDC i de la CUP. Votants d'un i altre grup polític poden sentir-se decebuts per l'acord al qual s'ha arribat, traïts per aquells que van designar com els seus representants, i de ben segur que es poden sentir temptats a curt termini per decantar-se per altres forces polítiques. El temps, però sobretot el dia a dia i les polítiques del nou govern català per 18 mesos acabaran donant o traient la raó a uns i altres.

I precisament, aquest dia a dia governamental ha de ser el més vigilant, el més acurat possible perquè la desconnexió d'Espanya vagi acompanyada de més justícia social i de regeneració democràtica. Només així l'esmena que han fet in extremis els dos grups parlamentaris servirà per avançar i eixamplar.