Esperanza Aguirre ignora Andorra

L'exdirigent del PP va interrompre la conferència per preguntar qui era el cap de Govern

Esperanza Aguirre es presentava a Andorra, dijous passat, com a conferenciat estrella del Fòrum Empresa Familiar celebrat a l'Hotel Sport Village de Soldeu. No en va va ser la primera dona a presidir una comunitat autònoma i la cambra alta espanyola. Avui dia, tot i haver anunciat que deixava la política, fa de portaveu al grup municipal del PP a Madrid.

Aguirre, que havia vingut a Andorra per parlar sobre política a l'empresa familiar, va passar de puntetes pel tema. El seu relat, que va durar uns tres quarts d'hora, gairebé la meitat que el dels altres dos participants, va consistir en un repàs dels esdeveniments polítics ocorreguts a Espanya el darrer any. "L'economia espanyola va bé perquè així ho preveu l'OCDE", assegurava, contradient els arguments que fa un mes exposava, també al Principat, l'economista Gay de Liébana. I va insistir a comparar la ideologia i les polítiques de Podemos amb les de Maduro a Veneçuela. Com si bona part dels assistents a l'acte no fos d'origen espanyol, o com si els que vivim a Andorra no tinguéssim accés a conèixer tot allò que passa a Espanya.

La conferenciant mediàtica del Fòrum va resultar un bluf. La seva única referència a Andorra va ser: "un país tan gelós de la seva independència com de la seva prosperitat", una frase recurrent i força buida de significat, que significa que la madrilenya no té ni idea d'allò que passa al Principat. De fet, l'exdirigent del PP va aturar la conferència quan el cap de Govern, Toni Martí, que havia de clausurar el Fòrum, va entrar a la sala. Aguirre va preguntar "qui era" aquell senyor que s'asseia a primera fila, on s'asseuen les autoritats, i la responsable de presentar l'acte la va posar al dia, entre els riures i la vergonya aliena dels assistents.

Deixant de banda, perquè no ve al cas, si Aguirre va cobrar o no per venir a Andorra, és de rebut que si algú et convida a un país a fer una conferència, i tu saps que hi haurà autoritats, t'informis, com a mínim, de qui el presideix. Acabat el discurs-míting vaig perseguir-la, perquè no es va aturar quan va veure el micròfon, pels passadissos de l'hotel per mirar d'obtenir alguna resposta sobre l'actualitat andorrana, i poder així escriure un article coherent. "Sólo conozco de Andorra lo que he visto en las diez horas que llevo aquí", va ser la seva resposta. Vaig tenir sort d'aconseguir una mica més d'informació quan vaig mencionar "paradís fiscal" i li vaig tocar la fibra neoliberal. Poc més.

No entraré a connotar el terme populisme, tan utilitzat pels polítics d'arreu en aquests temps que corren, però després d'explicar-nos la seva visió tendenciosa sobre què ha passat a Espanya el darrer any, i d'advertir-nos dels perills del "socialisme del segle XXI", l'exdirigent es va acomiadar de la sala en català. Cinisme pur.

Si aquesta columna fos la pàgina 2 de 'La Vanguardia', el semàfor verd seria per a la primera dels conferenciants convidats al Fòrum Empresa Familiar: Maria del Mar Nogreda, directora general de Laboratoris Hipra SA, una companyia farmacèutica veterinària dedicada a la investigació, producció i comercialització de productes per a la salut animal. La ponent va explicar un model, el seu, d'empresa, que hauria de ser un exemple per a la resta de companyies del món. Tinc pendent enviar-hi el CV. El semàfor carbassa seria per al segon dels conferenciants, José Luis Cordeiro, professor fundador i assessor en energia de la Singularity University, un conferenciant professional amb un relat tan espectacular com ben guionat. I el vermell, per a la convidada mediàtica.