Opinió 21/03/2017

Estampida eqüestre

La baronessa Thyssen anuncia la venda del quadre ‘Cavalls de carreres en un paisatge’, de Degas, i després diu que tot és fruit de la confusió tot i admetre que hi ha ofertes per una obra que pot estar al voltant dels 28 milions d’euros

i
Bru Noya
2 min

Això de pintar quadres és molt desagraït perquè encara que en venguis molts en vida, mai seràs tan cotitzat viu com mort. La baronessa Thyssen va anunciar que treia al mercat ‘Cavalls de carreres en un paisatge’, de Degas, i després, durant la inauguració del seu museu a Escaldes-Engordany, va afirmar que “tot és fruit d’una confusió. No està exposat, perquè ha arribat dels Estats Units i està sotmès a l’observació normal després d’un viatge tan llarg. Això ha generat comentaris i especulacions”. L’última obra que va vendre, de John Constable, li va aportar 28 milions d’euros el mateix que pot aconseguir per l’obra del pintor francès.

Si Degas hagués trobat comprador pel seu quadre en vida a 15, 20 o 30 milions d’euros potser en comptes de vuit cavalls n’hauria pintat menys. Hauria comentat: “En pinto quatre i amb això visc uns quants anys. En el cas que m’apugin el lloguer amb l’IPC, la cotització d’autònom o haig de cotitzar a l’Agència Tributària en pinto un o dos més”. Si haguéssim donat en vida als pintors la cotització que tenen després de morts no haurien estat tan prolífics. Potser Picasso només hauria pintat el toro del ‘Guernica’, Leonardo da Vinci tres o quatre dels dotze apòstols de ‘L’últim sopar’ i Velázquez el gos de ‘Las Meninas'?.

Però sobretot m’agradaria conèixer qui és capaç de pagar 300 o 200 milions d’euros per un quadre i, sobretot, on l’exposa. Si el col·loca al saló ha de posar-ho tot a l’alçada del quadre. No pot tenir moqueta sinó tapissos perses, les finestres han de ser vidrieres gòtiques, les tasses de les vitrines en comptes de Mr. Wonderful són de la dinastia Ming i els gerros no els ha comprat a l’Ikea perquè venen de la fàbrica nacional de Sevres. Quan té convidats i li pregunten: “Això de la paret és paper pintat o una litografia?”, ell contesta: “Si, pintat per Cézanne. Em va costar a cinc milions d’euros el metre”.

També es poden penjar els quadres al dormitori, però només cal que el col·leccionista hi posi una tela amb la Thérèse de Degas i que el vegi la seva xicota i li digui: “I aquesta qui és?”. I ell: “La germana de Degas?”. “I per què la tens aquí, et vas enrotllar amb ella?”. “No perquè és un Degas...”. “Se me’n refot de qui sigui, no vull veure aquesta donota aquí...”. En resum, que el quadre acaba a l’habitació dels mals endreços o dins d’armari a les golfes i Degas sense veure un euro de la milionada que haurà costat. Això si que és amor a l’art.

stats