Europa ha de canviar

El sotrac que ha representat per a la concepció actual d'Europa que el poble grec hagi referendat el seu suport al govern de Tsipras davant del rebuig a les polítiques monetàries i financeres dels qui manen al vell continent, no vol dir altra cosa que Europa ha de canviar. I ho ha de fer amb una certa urgència abandonant les polítiques neoliberals, les dels rics escanyant els pobres.

Una Europa que ja fa anys ha perdut pel camí els valors democràtics, que no ha aprofitat la crisi econòmica per fer un gir social abandonant les pràctiques abusives del capitalisme, que ha gestionat la misèria amb més misèria i ha deixat la gent, la seva gent, abandonada a la sort de les polítiques especulatives i financeres.

Una Europa on els membres de la Comissió no són elegits democràticament, on els reguladors financers posen i treuen primers ministres (ho hem vist a Itàlia, ho hem vist a Grècia), un vell continent regit per caps d'Estat i de Govern superbs, que fins i tot havent estat elegits en el seu país com a garants de polítiques socialdemòcrates han acabat de genolls davant del que anomenen mercats, mentre ofeguen els seus conciutadans amb polítiques d'austeritat.

El poble grec ha dit “no” a aquesta Europa. Enmig del seu gran patiment per l'ofec al qual es veu sotmès, farts de la soga al coll que els estreny, han escrit una pàgina a la història d'Europa amb un “no” esperançador, que ens ha de fer mirar el futur perquè hi hagi un canvi de polítiques, de líders i d'estructures financeres al vell continent.

No en tinc cap dubte, una altra Europa és possible.