Sant Jordi, un autèntic èxit en expansió. Cada any la festa creix gràcies a molta gent: autores, autors, lectores, lectors... L’esforç volgut, o no, de moltíssimes persones fa que no només es consolidi, sinó que vagi augmentant. La festa més bonica de les que es coneixen a Europa. Cívica, integradora i transversal en tots els sentits possibles. Èxit, avui. Enguany, segurament hi ha unanimitat. Les tenc avesades, estimades amigues, avesats, estimats amics. Si és la història d’un èxit que en un futur, sí, ja començo, pot acabar en un aclaparador fracàs. Ja deixant totalment de banda una part importantíssima del periodisme mediocre, de províncies, que a les dotze del matí ja té l’eslògan fet, que si beneficia na Ramis i totes les dones en el seu conjunt, molt bé, però que manipula totalment la realitat i suposa un greuge a totes les autores i autors que potser figuren al rànquing o, fins i tot, han venut més. L'èxit de ‘Les possessions’ és objectiu i aclaparador i celebrat i viscut per nosaltres, però el dia de Sant Jordi a Palma no va poder ser, la segona edició era gairebé tota a Catalunya i els que defensen el contrari són uns farsants que creen falses tendències i relleus generacionals que encara no han arribat del tot o que conviuen tranquil·lament. Els més venuts matemàticament se saben l’endemà, en haver picat tots els ISBN a l’ordinador. No abans. La resta són fal·làcies que podrien derivar de ‘fal’. Quanta postureta, senyores i senyors, a l’hora de polititzar una festa que ja era del tot transversal. Tan polititzada que alguns mandataris progres permeten la venda de llibres de segona mà i usats, el mateix dia, fent possible el gran somni de José María Aznar: el preu lliure del llibre, que posaria fi automàticament a la seva indústria. Els nostres polítics progres posen el Sant Jordi en mans dels traficants de llibres i a favor de l’aznarisme més salvatge. Una autèntica vergonya institucionalitzada. Nosaltres no, però uns col·legues d’una altra llibreria, de bon matí, foren afectats per aquells que reciclen novetats i contra la llei revenen o venen llibres que no eren destinats a la venda. Què passa amb aquests que ens governen? No poden, senyores i senyors, assessorar-se un poc sobre com funciona cada sector, ni que sigui abans de posar-hi les mans?
És tan necessària la fira de segona mà al mateix temps que el Sant Jordi? Per altra banda, firaires de segona mà em comenten que tenen poca gent, drets als jardins de la Misericòrdia. Home! Com fan coincidir dos productes ben diferents les mateixes dates i... per què? Com és que es poden botar la llei impunement una vegada i una altra? Tenir programes d’esquerres, presumptament d’esquerres, per acabar realitzant de genolls la fantasia de l’aznarisme més desbocat.
Mentre escric, estimada lectora o lector, no hem acabat la campanya, queden pobles. Gran festa, la de Sant Jordi, els que ho vivim ho feim amb cansament i amb passió, un any rere l’altre. Encara ens queda una setmana per acabar el Sant Jordi 2018. Èxit real i satisfacció per a tanta gent que treballa perquè tot rutlli i tothom tingui el seu respecte i el seu moment. El món gira quan és divers, per la diferència. Balanç rotundament boníssim, però al meu humil entendre s’albiren futures tormentes entre la contínua manipulació periodística i un intervencionisme polític entre el soviètic i el model José Maria Aznar. Espero rotundament equivocar-me, si algú ho troba exagerat que faci el favor de repassar la llei que regula el món del llibre a l’Estat Espanyol. En un Sant Jordi carregat de tòpics, de Shakespeare i de Cervantes, estaria bé que algú recordàs, de tant en tant, que és més real i demostrable que un 23 d´abril de 1981 ens deixà Josep Pla, aquell autor que deia que no és el mateix el que ens agradaria que hagués passat que el que realment ha succeït.
`
